MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1773 (22 / November / 2024)

Corbeil, Gilles de (Corbeil, c. 1140 – París?, c. 1224)

Creació de la fitxa: 2013-02-03
Darrera modificació: 2015-08-09
Categoria social i professional
canonge - físic - metge - poeta - professor
Comentaris
Metge i poeta francès. Presumiblement nascut a Corbeil (Illa de França), es formà a Salern i, retornat a París vers 1180/1194, probablement hi ensenyà medicina. També fou metge del rei Felip II August de França (1180-1223). Autor d'obres mèdiques (De urinis, De pulsibus, De signis et symptomatibus egritudinum, De laudibus et virtutibus compositorum medicaminum) i satíriques (Hierapigra ad purgandos prelatos) escrites en vers.
Bibliografia
Vieillard (1903), L'urologie et les médecins ...
Vieillard (1908), Essai sur la société médicale ...
D'Irsay (1925), "The life and works of Gilles de ..."
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v.
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v.
Ausécache (1998), "Gilles de Corbeil ou le médecin ..."
Ausécache (2003), Le De uirtutibus et laudibus ...
Wallis (2005), "Gilles de Corbeil"
Enllaços
Wikipedia ENG

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).