MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1755 (23 / November / 2024)

Pérez i Baier, Francesc Vicent (València, 1711 – 1794)

Creació de la fitxa: 2013-01-11
Darrera modificació: 2017-06-15
Categoria social i professional
bibliòfil - canonge - filòleg - historiador - professor
Comentaris
Erudit il·lustrat. Filòleg hebraista. Fou catedràtic d'hebreu a la Universitat de València (1746) i a la Universitat de Salamanca (1747). Canonge de Barcelona (1752) i de Toledo (1759). Bibliotecari major de la Biblioteca Real (1783). Preceptor dels fills de Carles III d'Espanya, per encàrrec del qual elaborà un catàleg dels manuscrits llatins, castellans, grecs i hebreus d'El Escorial. Edició comentada de la Bibliotheca hispana de Nicolás Antonio. Llegà la seva llibreria a la biblioteca de la Universitat de València (1785). Ort ant. i cast.: «Pérez Bayer».
Bibliografia
Antonio (1788), Bibliotheca Hispana Vetus et Nova ...
Cantó Blasco (1928-1929), "Apuntes biográficos sobre el ..."
Almela i Vives (1929), Pomell de bibliòfils valencians
Mateu y Llopis (1953), En torno de Pérez Bayer ...
Cabeza Sánchez-Albornoz (1995), "Los incunables de Pérez Bayer"
Pérez Bayer (1998), Viajes literarios
Barberá Matías (2016), "El catálogo de manuscritos ..."
Enllaços
GEC
Wikipedia ES

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).