MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1712 (23 / November / 2024)

Suárez, Alonso (fl. Talavera de la Reina – Toledo, 1563 - 1564)

Creació de la fitxa: 2012-12-24
Darrera modificació: 2012-12-29
Categoria social i professional
físic - metge - traductor
Comentaris
Metge (físic) domiciliat a Talavera de la Reina (Toledo). Llicenciat en medicina. Traductor al castellà d'un recull de tractats de veterinària (menescalia) i art militar antics i medievals, amb addicions dels moderns i pròpies: Recopilación de los más famosos autores griegos y latinos que trataron de la excelencia y generacion de los cavallos, y assimismo como se han de doctrinar y curar sus enfermedades, y también de las mulas y su generación (Toledo, 1564), que conté obres o extrets de Xenofont, Absirt, Hièrocles, Lorenzo Rusio, Pietro de' Crescenzi i Manuel Díez. Potser és el «doctor Suárez... que de una y otra lengua artificiosa [=el grec i el llatí] lo más cendrado y lo mejor consigue», que Cervantes esmenta al llibre 6è de la Galatea, tot i que podria al·ludir a un Suárez de Sosa, metge del rei mort el 1610, si no és que eren la mateixa persona.
Bibliografia
Cervantes Saavedra (1993-1995), Obra completa, p. 351
Enllaços
La web de las biografías , Suárez de Peralta, Alonso (s. XVI) [nom erroni]

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).