MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1711 (22 / November / 2024)

Luna y de Albornoz, Pero de (Morata de Jalón, Aragó, c. 1375 – Toledo, 1414)

Creació de la fitxa: 2012-12-21
Darrera modificació: 2020-08-01
Categoria social i professional
arquebisbe
Comentaris
Eclesiàstic aragonès. Nebot i protegit de Benet XIII d'Avinyó (c. 1328 – 1423) i oncle d'Álvaro de Luna. El seu oncle el nomenà administrador del bisbat de Tortosa (1397-1403), arquebisbe de Sevilla (1401), on no arribà a prendre possessió, i arquebisbe de Toledo (1403), on, a causa de l'oposició d'Enric III (era estranger i el càrrec duia adjunts els de canceller de Castella i membre del consell reial), no entrà fins 1407, després de mort el monarca. Podria ser un dels responsables de la presència d'alguns còdexs d'origen catalanoaragonès a la Biblioteca de la Catedral de Toledo, com el ms.Toledo - BCT - Manuscritos - 96-31.
Bibliografia
Suárez Fernández (1960), Castilla, el Cisma y la crisis ...
Rivera Recio (1969), Los arzobispos de Toledo en la ..., pp. 99-104
Villarroel González (2002), Las relaciones entre la ...
Pavón Ramírez (2018), "La biblioteca de Pedro Martínez ..."
Enllaços
Viquipèdia CAT (amb bibliografia)

Antònia Carré

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).