MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom171 (22 / November / 2024)

Tresbens, Bartomeu de (fl. ante 1295 – 1375)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2024-10-08
Categoria social i professional
astrònom/astròleg - examinador - familiar/domèstic - físic - mestre - professor
Activitat professional
Ensenyament - Patró: Infanta Mata d'Armanyac - Patró: Noble - Patró: Rei Joan I el Caçador - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic) i astròleg. D'origen occità, segurament del llogarret de Tresbens, a Sent Martin de Caralp, al comtat de Foix, prop de la capital (Giralt 2018b). Hi devia néixer abans de 1295, quan formava part del bisbat de Tolosa, del qual es declara oriünd. És molt probable que es formés en medicina (i en astrologia) a Tolosa, on obtindria els graus de mestre en arts i en medicina que ja ostenta en la primera etapa coneguda de la seva vida. Durant un període de les dècades de 1340 i 1350 va viure a la regió de Mirapeis, aparentement al servei de Gastó (II) de Lévis-Leran (c. 1340 – c. 1383), senyor de Leran. Tot seguit es traslladà a Catalunya, i el 1351 vivia a Peralada, on atorgà un violari a un clergue. El 1354 era a Vic, on fou acusat de certs delictes no especificats, probablement a causa de la competènia professional amb altres metges. Abans de 1359 es traslladà a Barcelona, on aquell any formà part d'un tribunal examinador de metges nomenat pel veguer i els consellers de la ciutat. A continuació, aconseguí entrar a l'entorn de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), i serví el rei, com a físic i astròleg, i també el seu primogènit, el futur Joan I el Caçador (1350 – 1396), i la muller d'aquest últim, Mata d'Armanyac (1347 – 1378), almenys durant els anys 1360-1375. El 1360 uns ferrers de Saragossa fabricaven per al rei un aparell (segurament d'observació astronòmica) seguint les seves indicacions. Elaborà per al monarca algunes obres d'astrologia en català (Giralt 2018a), la més important de les quals (publicada modernament com a Tractat d'astrologia) és un Llibre de les nativitats; seguiren, un Tractat de les interrogacions, un Tractat de les eleccions i (1369) un Libel d'investigacions de tresors. En aquest darrer al·ludeix a un Llibre del rei i de llurs accidents escrit anteriorment, que no es conserva, i tampoc ha pervingut un opuscle sobre el mirall de Plató (de Tívoli?) amb el qual sembla que acabava el ms. de Ripoll. També respongué consultes astrològiques del duc Joan, la relació amb el qual potser estroncà la que tenia amb el rei, i se'n conserva una recepta mèdica en llatí en una Summa medicine elaborada principalment amb materials d'autors montpellerins. El 1372 els paers de Cervera negociaren amb ell un contracte com a metge municipal, que no es concretà (Ferragud 2018, Ferragud-Giralt 2019) i que havia fet pensar (Cifuentes 2006) que podia haver estat cerverí. En aquests anys era anomenat "professor en arts i en medicina". Invertí en el comerç amb el comtat de Foix (1372) i en el de figues del regne de València (1374). Estigué casat i tingué un fill als 47 anys (Llibre de les nativitats, cap. 18, a Tresbéns 1957-1958: I, 98). — Formes antigues del nom: a la documentació reial, municipal i notarial el seu cognom apareix, en català, aragonès i llatí, amb les formes «Tresbens», «Tresbienes» i «Tribusbonis». La forma «Tresvents» apareix en un dels mss. conservats de les seves obres, del s. XV. — Jordi Rubió (Torre - Rubió 1971: 42) el tenia per valencià, segurament a partir d'un article de Joaquim Tuixans ("El Mestre en Medeçina En Bertomeu de Tresbens", Las Provincias, 19 d'agost de 1926).
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, doc. 264; vol. 2, doc. 131 i 187
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., pp. 84-85
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 387 i 389
Roca (1922), "Mestre Guillem Colteller ...", pp. VIII i XX
Duran i Sanpere - Gómez Gabernet (1944), "Las Escuelas de Gramática en ...", p. 7 i 10-11, doc. 4
Tresbens (1957-1958), Tractat d'astrologia, pp. 11-12
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 38-42, doc. 22 (examinador)
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", pp. 169, 177 i 216 (recepta)
Duran i Sanpere (1972), Llibre de Cervera, p. 285***
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
García Ballester (1988), La medicina a la València ..., p. 94-95
Llobet i Portella (1990), "Els metges a Cervera durant els ...", pp. 116-117 i 132
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ..., p. 25
Rosa Cubo (2000), Summa medicinae ..., p. 592 (ed. recepta)
Chabàs (2004), "L'activitat astronòmica a ...", pp. 501-502
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 209
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 91, 202n, 268 i 446
Ryan (2011), A Kingdom of Stargazers ..., pp. 111-112
Hilty (2016), "El Libro conplido en Cataluña"
Giralt (2017), "Drawing from the marrow of the ..."
Giralt (2018), "Astrology in the service of the ..."
Ferragud (2018), "Bartomeu de Tresbens, físic i ..."
Giralt (2018), "Astrologia aplicada a la recerca ..."
Ferragud - Giralt (2019), "Bartomeu de Tresbens, metge i ..." (biografia i documents)
Giralt (2020), "The times and stars for ruling a ..."
Giralt (2021), "El deix occità de Bartomeu de ..."
Samsó (2021), "Astrología matemática en el ..."
Giralt (2021), "“Quant alcun hom demanda ..."
Enllaços
GEC
Variants del nom
Tresvents, Bartomeu de
Tresbéns, Bartolomeu de
Tresbienes, Bartolomeu de
Tribus Bonis, Bartholomeus de
Acusat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1592, f. 42v – Requeriment, Reial – 30 juliol 1354
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1603, f. 16r – Manament, Reial – 18 juny 1354
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1603, f. 22v – Manament, Reial – 9 juliol 1354
Atorgant als documents
Girona - AHG - Notaria de Peralada – Pe 72, f. 232v – Censal/violari, Notarial – 20 agost 1351
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1171, f. 14r – Manament, Reial – 15 maig 1360
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1357, f. 10v – Manament, Reial – 8 desembre 1374
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1357, f. 2r – Manament, Reial – 2 desembre 1374
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1619, ff. 171v-172r – Manament, Reial – 14 febrer 1369
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1651, ff. 88v-89r – Manament, Reial – 23 abril 1374
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1713, f. 73v – Manament, Reial – 18 desembre 1370
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1717, f. 96r – Manament, Reial – 13 maig 1374
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1762, f. 153v – Manament, Reial – 21 octubre 1373
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1764, f. 36v – Manament, Reial – 8 març 1375
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 922, f. 75rv – Privilegi, Reial – 16 abril 1372
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2477, f. 58r – Tresoreria, Reial – gener 1372
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 342, f. 150r – Tresoreria, Reial – abril 1361
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 342, f. 170v – Tresoreria, Reial – abril 1361
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 346, f. 111v – Tresoreria, Reial – abril 1363
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 364, f. 109v – Tresoreria, Reial – 31 gener 1373
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 364, f. 133v – Tresoreria, Reial – abril 1373
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 587, f. 52v – Tresoreria, Reial – Setembre 1373
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 587, f. 66r – Tresoreria, Reial – Desembre 1373
Cervera - ACSG - Administració local: Cervera – 220-30-T1-8, ff. 34rv, 36r-37v i 38v-39r – Contracte, Municipal – 20 juny 1372
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1739, f. 44r – Manament, Reial – 4 setembre 1373
Deutor als documents
Montblanc - ACCB - Fons notarials: Santa Coloma de Queralt – vol. 2277, f. 34r – Procura, Notarial – 5 maig 1360
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1739, f. 43v – Manament, Reial – 4 setembre 1373
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1742, f. 7v – Lletra, Reial – 31 octubre 1374
Prestador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1191, ff. 531v-532r – Manament, Reial – 1 octubre 1363

Lluís Cifuentes; Sebastià Giralt

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).