MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1699 (28 / abril / 2024)

Desllor, Bernat (fl. Girona, 1376 – 1448)

Creació de la fitxa: 2012-12-19
Darrera modificació: 2020-11-19
Categoria social i professional
físic - mestre
Activitat professional
Patró: Eclesiàstic - Privada i eclesiàstics
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Girona
Comentaris
Metge (físic), de Girona. Mestre en medicina. El 22/08/1376 (Bernat Llor, físic) fou nomenat metge del capítol de la Seu de Girona en substitució de Guillem Colteller (fl. 1357 – 1392) i de Ramon Querol (fl. 1361 - 1400), absents. El 17/05/1432 (Bernat de Llor, mestre en medicina) fou tornat a nomenar per dos anys, i fou elegit una altra vegada el 30/04/1448 (en competició amb Jaume Querol). El 30/09/1427 (llicenciat en medicina) estimà el valor de la biblioteca de Marc Roca (fl. 1396 – 1427) abans de ser subhastada. Era germà de l'abat de Santa Maria de Roses Joan Desllor (de Llor). — Formes antigues del nom: «Lor», «Llor», «de Llor» (català).
Bibliografia
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., vol. 1, s. v. 'Bernat Lor'
Batlle i Prats (1981), "La biblioteca del mestre Marc ...", p. 13
Enllaços
Documentació diversa a l'Arxiu Diocesà de Girona .
Variants del nom
Llor, Bernat de
Esmentat als documents
Girona - ADG - Fons episcopal: Processos (sèrie gen.) – C-791 – Marmessoria, Inventari, Encant, Notarial – 19 agost 1427

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).