MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom169 (22 / November / 2024)

Ibn Ẓuhr (Sevilla, c. 1091 – 1162)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2024-05-29
Categoria social i professional
metge - musulmà
Comentaris
Abū Marwān ʿAbd al-Mālik ibn Abī-l-ʿAlāʾ ibn Ẓuhr al-Išbīlī al-Iyādī fou un metge andalusí, membre d'una família oriünda de Xàtiva. Fill d'Abū-l-ʿAlā ibn Ẓuhr (mort el 1131), metge dels reis de la taifa de Sevilla fins que fou conquerida pels almoràvits (1091). Aconseguí el favor dels nous governants, però es va veure embolicat en les disputes dinàstiques i fou retingut a Marràqueix (c. 1124) durant uns deu anys. Quan els almohades van prendre la ciutat (1146), fou alliberat i entrà al servei del califa ʿAbd al-Mūʾmin (1094 – 1063), que també el nomenà visir, i al qual dedicà algunes de les seves obres. Més tard, decidí deixar la cort i tornar a Sevilla, on continuà practicant la medicina i escrivint les seves obres sota la protecció de ʿAbd al-Mūʾmin. Es té notícia de nou obres escrites per ell, de les quals només una petita part es conserva. La més important és el Kitāb al-taysīr fī l-mudāwāt wa-l-tadbīr ('Llibre que facilita la terapèutica i la dieta'), dedicada al seu amic Ibn Rušd (1126 – 1198) (Averrois). Conegut a l'Occident llatí com Avenzoar, Abumeron i variants.
Bibliografia
Colin (1911), Avenzoar, sa vie et ses oeuvres
Kuhne Brabant (1986), "Aportaciones para esclarecer ..."
Álvarez Millán (1995), "Actualización del corpus médico ..."
Azar (1998), Ibn Zuhr (Avenzoar), supreme in ...
Álvarez Millán (2005), "Ibn Zuhr"
Anees (2008), "Ibn Ẓuhr"
Enllaços
GEC
Wikipedia ES
Variants del nom
Avenzoar
Abū Marwān ʿAbd al-Mālik ibn Ẓuhr
Abumeron

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).