MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1687 (22 / November / 2024)

Tàrrega, Gabriel de (Tàrrega, c. 1468 – Bordeus, 1536)

Creació de la fitxa: 2012-11-20
Darrera modificació: 2017-07-04
Categoria social i professional
convers - doctor - físic - jueu - metge municipal - professor
Comentaris
Metge (físic). Doctor en medicina. Nascut probablement a Tàrrega vers 1468 en una família jueva. Arran de l'expulsió dels jueus decretada pels Reis Catòlics (1492), com molts altres jueus i conversos catalans emigrà a França, on s'instal·là a Bordeus, ciutat de la qual el 1494, essent ja convers, era metge municipal. Fou professor i gran impulsor de la Facultat de medicina de la Universitat de Bordeus (1496-1517 i 1521-1536). Obtingué la carta de naturalització el 1514. En un document de 1523 es diu que exercia la medicina a Bordeus des dels 26 anys i que llavors tenia 56 anys. Morí a Bordeus després de 1536. Autor de diverses obres mèdiques: un tractat de pesta en francès (1519) i diverses síntesis didàctiques i comentaris en llatí al Tegni de Galè, als Aforismes d'Hipòcrates i al capítol del menjar i la beguda del Canon d'Avicenna. El seu fill, Joan de Tàrrega, també fou metge (examinat el 1526, examinador el 1532) i editor de les obres del pare (edicions: 1520, 1524, 1534, 1536). Antoine de Govéa li dedicà dos epigrames fúnebres. El devia succeir, com a metge del municipi i professor de la Facultat, Raymond de Granolhas (c. 1478 – 1555). Ort. ant.: «Taraga», «Tarraga», «Taregua», «Tarregua», «Terrague».
Bibliografia
Antonio (1788), Bibliotheca Hispana Vetus et Nova ..., vol. 3 (Nova I), pp. 509-510
Caillau (1819), "Notice sur Gabriel Tarragua ..."
Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., p. 615
Delpit (1848), "Recherches biographiques et ..."
Delpit (1869), Origines de l'imprimerie en ..., pp. 22-23, 25-35 i 48-59 (biografia 51-59)
Sous (1877), "Gabriel de Tárrega: histoire de ..."
Pery (1888), Histoire de la Faculté de ..., pp. 8, 74-75 i 84-87
Cardozo de Bethencourt (1935), "A propos de Gabriel Taregua ..."
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. "Gabriel de Tarrega"
Chabé (1952), La Faculté de médecine de ..., pp. 7-11 i 75-77
Chaine (juny 1953), "Un vieux médecin bordelais ..."
Palau i Dulcet (1948-1977), Manual del librero ..., vol. 22, núm. 462
Cardoner i Planas (1968), "La propagación de la medicina de ...", p. 138 (a partir de Wickersheimer 1936)
Santander Rodríguez (1971), Hipócrates en España ...
Carreras Roca (1973), "Tárrega, un médico español en ..."
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. "Gabriel de Tàrrega" i "Tàrrega, Gabriel"
López Piñero - Glick - Navarro Brotóns - Portela Marco (1983), Diccionario histórico de la ..., s. v. "Tárrega, Gabriel" (II, pp. 346-347)
López Piñero (1981, 1984 i 1986), Los impresos científicos ..., s. v.
López Piñero (1987-1996), Bibliographia Medica Hispanica ..., vol. 1, pp. 190-191, núm. *531-*533
Carré (2000), Hipòcrates: Aforismes ..., p. 17
Díaz Díaz (1980-2003), Hombres y documentos de la ..., s. v. "Tárrega, Gabriel" (VII, p. 452)
Enllaços
MCN Biografías (J.M. López Piñero)
Google Books (algunes edicions de les seves obres)
Relacionat amb els manuscrits
Bordeus [Bordeaux] - BM - Manuscrits - 568

Lluís Cifuentes, Antònia Carré

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).