MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1676 (22 / November / 2024)

Pere IV el Conestable de Portugal (Portugal, 1429 – Granollers, 1466)

Creació de la fitxa: 2012-07-31
Darrera modificació: 2021-07-13
Categoria social i professional
rei
Comentaris
Rei de la Corona d'Aragó (Pere IV), que només regnà efectivament a Catalunya (1463-1466) durant la Guerra Civil. Fill de l'infant Pere de Portugal, primer duc de Coïmbra i regent de Portugal (que el féu conestable de Portugal el 1443), i d'Elisabet d'Urgell, filla del comte Jaume II d'Urgell, el Dissortat. Proclamat rei pel Consell del Principat de Catalunya després de la renúncia d'Enric IV de Castella, que ho era des de la deposició de Joan II el Sense Fe (1398 – 1479). Succeït per Renat I d'Anjou (1409 – 1480). També conegut com Pere de Coïmbra.
Bibliografia
Martínez-Ferrando (1936), Pere de Portugal, «rei dels ...
Martínez Ferrando (1940), "Nuevas noticias acerca del ..."
Martínez Ferrando (1942), Tragedia del insigne condestable ...
Martínez Ferrando (1952), "Caballeros portugueses en el ..."
Moreno (1970), "Algumas mercês concedidas pelo ..."
Pedro de Portugal (1975), Obras completas
Fonseca (1982), O Condestável D. Pedro de ...
Trenchs - Aragó (1983), Las Cancillerías de la Corona de ... (cancelleria)
Moreno (2006), "Os portugueses na Catalunha no ..."
Buescu (2007), "Livros e livrarias de reis e de ..."
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Variants del nom
Pere de Portugal
Posseïdor de llibres als documents
Barcelona - AHCB - Fons municipal: Manuscrits municipals – 01/1G-34 – Marmessoria, Inventari, Notarial – 30 juny 1466

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).