MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1659 (22 / November / 2024)

Sescanes, Francesc (fl. Barcelona, 1354 – 1381)

Creació de la fitxa: 2012-07-28
Darrera modificació: 2024-10-06
Categoria social i professional
apotecari/especier
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Apotecari, ciutadà de Barcelona, amb obrador al quarter del Pi, a l'illa de cases dita dels especiers (fogatge de 1378). Entre la clientela que tenia hi havia els comtes Joan I d'Empúries i la seva muller, la infanta Joana d'Aragó, diversos membres de la destacada família patrícia barcelonina dels Santcliment i l'Hospital d'En Colom, de Barcelona. Fou jurat del Consell de Cent, en representació dels apotecaris, en els biennis compresos entre 1354 i 1361, i els de 1368-1369 i 1373-1374. Feu testament el 18/02/1381, del qual elegí marmessors un dels Santcliment, els apotecaris Miquel Tosell (fl. 1350 – 1390) i Llorenç Bassa (fl. 1339 – 1404), un frare augustinià i la seva esposa, Sança (esposa de Francesc Sescanes) (m. 1385). Va designar hereus els fills que tingués i si no n'hi havia de vius, com així va ser, l'Almoina dels pobres de la catedral de Barcelona, amb l'esposa com a usufructuària vitalícia. Aquests béns havien d'alimentar pobres de la seva família, educar-los en lectoescriptura i formar-los en un ofici. Aquesta funció (encara documentada el 1477, amb un cert Pere Bomjuern) havia de tenir un límit de 15 anys, passats els quals havia d'aplicar-se a altres pobres. També determinà que el seu esclau Pere Bogatell fos alliberat al cap d'un any de la seva mort i escollí sepultura al cementiri de la catedral. Foren testimonis del testament, entre altres, els apotecaris de Barcelona Esteve Satorre (I) (fl. 1373 – 1394), Joan Descamp (fl. 1379 – 1410) i Francesc Noguera (fl. 1381). El testament es publicà l'endemà, el 19/02/1381. En la seva darrera malaltia fou assistit pels cirurgians Eximino Gavín (fl. 1370 – 1399) i Pere de Lligalbé (fl. 1381 – 1407). La seva esposa es feu càrrec del negoci un temps i finalment el tancà. Se'n conserva l'últim llibre de comptes de l'obrador, la marmessoria i molta altra documentació, cosa que en fa l'apotecari més ben documentat de l'època. — Formes antigues del nom: «Franciscus de Caneis» (llatí), «Francesch ces Canes», «Francesch Canes», «Francesch Canyes» (català). En català, Sescanes («ces Canes») és la forma més freqüent del cognom, però també apareix (al mateix llibre de comptes) Canes i, alguna vegada, Canyes («Cayes»).
Bibliografia
Roca (1921-1922), "Lo bressol del Hospital de la ..."
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., p. 69, doc. 42 (ed. una clàusula del testament, cit. "Francesc de Caners")
Sorní i Esteva - Suñé i Arbussà (1985), "La farmacia en Barcelona desde ..."
Hernando i Delgado (1993), "L'ensenyament a Barcelona, segle ...", pp. 199-200, doc. 45 (ed. testament, cit. "Francesc de Canes")
Vela i Aulesa (abril 1994), "Aportacions per a un cens dels ...", p. 29
Vela i Aulesa (1996), "Les marmessories de Francesc ..."
Jordi i González (2003), Colectanea de «speciers» ..., pp. 75, 650 (núm. 06877), 654, 713 i 888
Vela i Aulesa (2003), L'obrador d'un apotecari medieval ... (ed. llibre de comptes; per al nom, p. 13, nota)
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 74, 94, 111, 113, 123, 306, 510, 600-601, 606 i 613-614
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., pp. 22, 24, 44-45, 107, 126, 128, 134, 150, 172, 178, 193-194, 238, 391, 398, 406, 408, 430-433, 443, 462, 516, 521, 662, 665, 705, 724, 730-731, 742-743, 756, 767, 778, 783, 798, 805 i 853
Vela i Aulesa (2007), "Les compravendes al detall i a ..."
Batlle i Gallart - Ferrer i Mallol - Mañé i Mas - Mutgé i Vives - Riera i Viader - Rovira i Solà (2007), El «Llibre del Consell» de la ...
Vela i Aulesa (2013), "Au service du comte d'Empúries ..."
Cuadrada - Duran Duelt - Martínez-Giralt (2018), El fons Llull de l'Arxiu dels ..., núm. 189, p. 81 (Pere Bomjuern, 1477)
Variants del nom
Canes, Francesc
Canyes, Francesc
Atorgant als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 23/1, f. 54rv – Àpoca, Notarial – 4 juny 1359
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 980, f. 135v – Llicència, Reial – 18 agost 1355
Testador als documents
Barcelona - ACB - Pia Almoina: Pergamins, Testaments – 4-7-14 – Testament, Notarial – 18 febrer 1381
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – vol. 20/12, ff. 117v-120r – Testament, Notarial – 18 febrer 1381

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).