MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1635 (22 / November / 2024)

Colocci, Angelo (Jesi, Marques, 1474 – Roma, 1549)

Creació de la fitxa: 2012-06-20
Darrera modificació: 2024-10-15
Categoria social i professional
bibliòfil - bisbe - funcionari papal - religiós SI
Comentaris
Funcionari papal, bisbe, humanista (un dels més destacats de la ciutat de Roma), bibliòfil i col·leccionista d'antiguitats. Després d'una estada a Nàpols, arribà a Roma el 1497, on esdevingué secretari papal durant 1511-1521, posició que li facilità el contacte amb els principals humanistes. El 1513 comprà una casa a Roma, on reuní destacats intel·lectuals que hi admiraven una rica col·lecció d'antiguitats romanes i una de les biblioteques privades més impressionants del seu temps, que patí greument els estralls del saqueig de la ciutat el 1527. Quan va quedar vidu (1518), s'ordenà i fou nomenat bisbe de Nocera (1537-1545). També fou notari de la Cambra apostòlica i tresorer general, entre altres càrrecs. Especialment atret per l'estudi de les llengües romàniques, posseí valuosos manuscrits (alguns dels quals proporcionats per Benet Garret, Il Cariteo, alt funcionari del regne de Nàpols), entre els que destaquen rics cançoners trobadorescos (en part espoliats per Napoleó i traslladats a la BnF) i altres obres notables de la literatura (Virgili, Cantigas, Espill), però també manuscrits científics (Chaulhac en català) que li interessaven per a l'estudi de la llengua. Ell mateix elaborà un inventari de la seva biblioteca (anomenat 'inventari primer'), que es conserva incomplet i sense data, i conté més de 500 volums entre manuscrits i impresos. Al morir, el 1549, la biblioteca va quedar dipositada al guarda-roba pontifici. El mateix any, Pau III va ordenar que una caixa amb uns 50 llibres triats, de la qual es conserva inventari (Vat. lat. 3963, ed. Mercati 1936), ingressés a la biblioteca papal. Una altra remesa, retinguda per la reclamació d'uns familiars llunyans, entrà a la BAV el 1558 i també se'n conserva inventari (anomenat 'inventari segon', amb 503 mss. i 54 impresos, al ms. Vat. lat. 3958, ff. 184-196). La part restant fou adquirida per l'humanista Fulvio Orsini, l'inventari de béns del qual es conserva (Arxiu de la BAV, vol. XV, ff. 41-60, ed. Nolhac 1887), i ingressà a la BAV el 1602. Actualment, la BAV conserva més de 200 volums que li van pertànyer.
Bibliografia
Nolhac (1887), La bibliothèque de Fulvio Orsini ...
Debenedetti (1911), Gli studi provenzali in Italia ...
Lattès (1931), "Recherches sur la bibliothèque d ..."
Mercati (1936), "Il soggiorno del Virgilio Mediceo ..."
Ubaldini (1969), Vita di mons. Angelo Colocci ...
AA.DD. (1972), Atti del Convegno di studi su ...
Fanelli (1979), Ricerche su Angelo Colocci e ...
Bianchi (1990), "Per la biblioteca di Angelo ..."
Carré (1993), "Angelo Colocci i la literatura ..."
Carré (1994), "El manuscrit únic de l'Espill ..."
Bernardi - Bologna - Pulsoni (2007), "Per la biblioteca e la biografia ..."
Bologna - Bernardi (2008), Angelo Colocci e gli studi ...
Bernardi (2008), Lo zibaldone colocciano Vat. lat ...
Bernardi (2010), "Gli interessi culturali e il ..."
Enllaços
DBI
Wikipedia IT

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).