MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom163 (23 / November / 2024)

Parma, Joan de (Parma?, c. 1260 – Bolonya?, ante 1336)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2015-10-05
Categoria social i professional
físic - mestre
Comentaris
Metge (físic). Mestre en medicina. Possiblement format a Bolonya, on residia almenys des de 1290, i on ensenyava medicina el 1298. Se'n conserven testaments de 1299 i 1300. També ensenyà medicina a Brescia (1310-1311) i a Treviso (1314). El 1336 ja era mort.

La identificació de Joan de Parma ha estat controvertida. Pansier (1909) va proposar identificar-lo amb un metge al servei dels papes d'Avinyó entre 1348-1372 que, segons Petrarca, era canonge de Parma. En canvi, Mehner (1918), tenint en compte la datació dels mss. més antics (c. 1300), el relacionà amb el frare franciscà del s. XIII Giovanni Buralli (Parma, c. 1208-Camerino, Marche, 1289), setè general dels franciscans entre 1247-1257, del que es diu que era "theologus et artis medicine peritus". Sarton va seguir la tesi de Mehner.
Bibliografia
Pansier (1909), "Les médecins des Papes ...", 423-424
Mehner (1918), Johannes von Parma und seine ...
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 2-2, pp. 783 i esp. 1083
Caturegli (1975-1976), "La praticha medica del magister ..."
Bacchelli (2001), "Giovanni da Parma"
Enllaços
Treccani.it
Santi e beati

Lluís Cifuentes, Miquel Raufast

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).