MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1629 (22 / November / 2024)

Boïl, Pere (m. setge d'Esglésies, 1323)

Creació de la fitxa: 2012-06-01
Darrera modificació: 2024-05-31
Categoria social i professional
conseller reial - mestre racional - noble - tresorer
Activitat professional
Patró: Infant Alfons d'Aragó (Alfons III)
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: Setge d'Esglésies (Sardenya)
Comentaris
Cavaller, senyor de Manises, Mislata, Benilloba, Borriol, Boïl i Albalat. Conseller, tresorer (1302-1306) i mestre racional (1306-1320) de Jaume II el Just (1267 – 1327), al qual també serví com a ambaixador. Casat amb Altadonna della Scala, filla del senyor de Verona. Morí durant la campanya de conquesta de Sardenya. Morí al setge de la vila d'Esglésies on acompanyà l'infant Alfons com a conseller. Després de la seva mort 13 persones de la seva família deixaren l'illa.
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Atorgant als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 265, f. 93v – Tresoreria, Reial – juliol 1302
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 623, f. 107rv – Certificat, Reial – 14 agost 1310

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).