MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1628 (28 / abril / 2024)

Jordà, Guillem (fl. Barcelona, 1294 – 1330)

Creació de la fitxa: 2012-06-01
Darrera modificació: 2021-02-21
Categoria social i professional
apotecari/especier - familiar/domèstic
Activitat professional
Exèrcit-armada-marina - Patró: Rei Jaume II el Just - Patró: Reina Blanca d'Anjou
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Apotecari de Barcelona. Des d'abans de 1301 era al servei de Blanca de Nàpols (1283 – 1310) i de Jaume II el Just (1267 – 1327). No hi ha dades segures sobre el seu origen. És possible que arribés a l'entorn de la reina des de la cort del seu pare, Carles II de Nàpols (c. 1254 – 1309), que enviava metges per als seus fills presos a la cort catalana: el 1294 l'apotecari acompanyà un d'aquests metges, François André, en el viatge de Nàpols a Barcelona (McVaugh 1993: 7). També podria ser fill de l'apotecari de Barcelona Arnau Jordà, amb casa i obrador al carrer dels Apotecaris de la ciutat. El 1302 féu copiar a Lleida un llibre de filosofia (Guillem de Conches?) per al rei (Rubió 1908-1921). Va acompanyar la parella reial a la campanya d'Almeria (1309-1310), que li va proporcionar igualment ocasions per al benefici econòmic, inclosos préstecs al rei. Jaume II li va facilitar diverses rendes. El 1309 tenia "afermats" els germans de Sant Boi Bonanat i Bartomeu Surià. També participà econòmicament en l'expedició de conquesta de Sardenya 1323-1324 (Cifuentes 1993). Se'n conserva el testament. Morí el 3/12/1330. Amic d'Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311).
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 29-30, doc. 37, i 393-393, doc. Apèndix 2 (llibre de filosofia) [77-78, doc. 77 sembla ser un homònim, copista de Perpinyà]
González Hurtebise (1911), Libros de tesorería de la Casa ..., p. 63, núm. 247 (llibre de filosofia)
Batlle i Gallart (1978), "Els apotecaris de Barcelona en el ...", p. 107
Sorní i Esteva - Suñé i Arbussà (1985), "Algunas noticias de Guillem ..."
McVaugh (1987), "The two faces of a medical career ...", p. 312
Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ..." [92], p. 202, doc. 226
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 10-12, 16, 18, 35, 39-41, 45-49, 84, 87, 112, 114, 146-147; 615, doc. 20, 620-621, doc. 28, 634-635, doc. 47, 651-652, doc. 71, i 663, doc. 82
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 7, 23 i 75n
Ronca - Badia - Pujol (1997), Guillelmus de Conchis Dragmaticon ..., p. 280 (llibre de filosofia)
Vilanova (1998), Regimen Almarie ..., pp. 21-22, pàssim
Ortí i Gost (2000), Renda i fiscalitat en una ciutat ..., p. 368 (violari)
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., vol. 1, pp. 124, 133, pàssim; vol. 2, doc. 3
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 149, f. 128r – Manament, Reial – 27 març 1312
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 290, f. 76v – Donació, Reial – 30 abril 1309
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Vària – vol. 41 – Inventari, Reial – 1315
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Vària – vol. 41 – Inventari, Reial – c. 1327-1329
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 265, f. 93v – Tresoreria, Reial – juliol 1302
Intermediari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 289, f. 173r – Ordre de pagament, Reial – 30 setembre 1310

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).