MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1627 (27 / abril / 2024)

Granollacs, Francesc de (fl. Barcelona, 1384 – 1422)

Creació de la fitxa: 2012-05-31
Darrera modificació: 2022-05-31
Categoria social i professional
canceller (ensenyament) - físic - mestre - professor
Activitat professional
Ensenyament - Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic). Mestre en medicina. El 1384 féu de testimoni al testament de l'apotecari de Barcelona Bartomeu Querol (Ferragud 2005: 195). El 1388 el rei li ordenà que retornés un exemplar del De proprietatibus rerum de Bartomeu l'Anglès que el seu capellà major li havia deixat en préstec (Rubió 1908-1921). Fou un dels primers professors de l'Estudi d'Arts i Medicina de Barcelona. Requerit pel rei Martí I l'Humà (1356 – 1410) el 1401, juntament amb Gabriel Quintana (fl. s. XIV – s. XV), Guillem Miralles, Pere Pau, Antoni Ricard (fl. 1360 – 1422), Pere Descoll (fl. 1401 – 1436), Tomàs Marquet i altres, perquè no desistís en l'ensenyament malgrat l'oposició manifesta a la consolidació de l'Estudi per part d'alguns físics i cirurgians no graduats de la ciutat (Rubió 1908-1921; Roca 1919). Nomenat pel rei canceller de l'Estudi el 1402. Fou metge del comte de Luna Frederic d'Aragó (c. 1402 – 1438) des d'almenys 1411. Féu testament l'any 1420 (Roca 1919; ed. Batlle). Morí el 1422, probablement a Pedrola (Aragó), al servei del comte, que afavorí els seus fills al testament (1423). A l'AHCB es conserva documentació sobre la seva herència i la tutoria del seu nebot Bernat de Granollacs (ante 1421 – 1487/1488).
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, p. 353, doc. 395 (llibre) i p. 420, doc. 478 (requeriment)
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., pp. 34-35 (requeriment) i 37-38 (canceller)
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 77
Batlle Gallart (1980-1982), "Els Granollacs, metges de ..."
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
Madurell i Marimon (1984), "Antoni Ricart, professor en Arts ...", p. 133
Batlle i Gallart (1985), "Els Granollacs, una família de ..."
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 91, 195 i 617
Aparici Martí (2011), "«De domo dicti domini comitis» ...", pp. 28 i 34-36 ("Granollach")
Esmentat als documents
Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.9, s. núm. – Inventari, Notarial – 5 novembre 1450
Tarragona - AHCT – Liber consulatus Tarracone, Sig. top.: 10, ff. 68v-70v – Lletra, Municipal – 15 novembre 1387

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).