MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1623 (28 / abril / 2024)

Descoll, Pere (fl. Barcelona, 1401 – 1436)

Creació de la fitxa: 2012-05-31
Darrera modificació: 2022-08-29
Categoria social i professional
examinador - físic - mestre - metge - professor - protometge
Activitat professional
Ensenyament - Hospital - Patró: Rei Alfons IV el Magnànim - Patró: Rei Ferran I el d'Antequera
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Batxiller en medicina, 1410
Mestre en arts, 1410
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic), de Barcelona. Mestre en medicina. Fou un dels primers professors de l'Estudi d'Arts i Medicina de Barcelona. Requerit pel rei Martí I l'Humà (1356 – 1410) el 1401, juntament amb Francesc de Granollacs (fl. 1384 – 1422), Guillem Miralles, Pere Pau (fl. 1401 – 1453), Antoni Ricard (fl. 1360 – 1422), Francesc de Granollacs (fl. 1384 – 1422), Tomàs Marquet i altres, perquè no desistís en l'ensenyament malgrat l'oposició manifesta a la consolidació de l'Estudi per part d'alguns físics i cirurgians no graduats de la ciutat (Rubió 1908-1921). El 1410 era mestre en arts i batxiller en medicina. Fou metge de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona almenys durant els anys 1411-1414 (Danon 1978), i també dels reis Ferran I el d'Antequera (1380 – 1416) i Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458). El 1416 formà part del tribunal que examinà el cirurgià Arnau de Matamala (fl. 1416 – 1429) (Madurell 1984). El 1417 actuà com a examinador general de metges com a substitut d'Antoni Ricard (ibid.). El 1436 fou un dels metges que emeteren un dictamen sobre la malaltia de la reina Maria de Castella (1406 – 1458), adreçat als consellers del rei (Manual; Comenge 1904; Bassegoda 1918; Garcia 1952). — Formes antigues del nom: «Petrus de Colle» (llatí), «Pere Dezcoll», «Pere Coll» (català). — Nota: durant els mateixos anys, es documenta un Pere Coll (o de Coll), també metge, a Manresa, però sembla ser un homònim (Ferragud 2005). A aquest possible homònim al·ludeix el compte d'un apotecari de 1436-1437 per medicaments servits a Violant de Vilaterçana (m. 1437), de Manresa, que havien estat receptats per aquest metge (AHCB, Fons notarial, IX.2, carp. 5, plec 'Receptes/relacions de medicines', Vela 2007).
Bibliografia
Schwartz i Luna - Carreras i Candi - Voltes i Bou (1892-1975), Manual de novells ardits ..., vol. 1, pp. 356-357 ("P. Dezcoll")
Comenge i Ferrer (1904), La medicina en el reinado de ..., pp. 19, 53 i 55-56 (del Manual) ("Dezcoll", "Coll")
Comenge i Ferrer (1908), La medicina en Cataluña ..., p. 76 ("P. Coll")
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, p. 420, doc. 478 (requeriment) ("P. Coll")
Bassegoda (6/10/1918), "Un dictamen mèdich del sigle XV" (del Manual)
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., pp. 34-35 (requeriment)
Soldevila (1928), "La reina Maria, muller del ...", p. 288 (de Comenge)
García Llauradó (1952), "Nueva interpretación de la ..."
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 58*, 107, 109, 110, 127 i 165 ("Pere Dezcoll", "Pere Coll")
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 77 i 134 ("Pere de Coll")
Danon Bretos (1978), Visió històrica de l'Hospital ..., p. 130 ("Pere de Coll")
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Coll, Mestre Pere de', 'Coll, P.' i 'Dezcoll, Mestre P.'
Madurell i Marimon (1984), "Antoni Ricart, professor en Arts ...", p. 133 ("Pere de Coll")
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 536
Vela i Aulesa (2007), "Les compravendes al detall i a ...", pp. 136 i 149-150
Variants del nom
Coll, Pere
Atorgant als documents
Barcelona - AHCB - Fons municipal: Actes protocol·laris – vol. 08/1B.XXV-8 – Dietari, Municipal – 8-20 novembre 1436

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).