MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1596 (28 / abril / 2024)

Quintana, Jaume (m. Barcelona, 1458)

Creació de la fitxa: 2012-05-30
Darrera modificació: 2021-09-22
Categoria social i professional
canceller (ensenyament) - doctor - familiar/domèstic - físic
Activitat professional
Patró: Rei Alfons IV el Magnànim - Patró: Rei Ferran I el d'Antequera
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Doctor en medicina
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Navarra (regne)
Localitats: Barcelona - Lleida - Pamplona [Iruña]
Comentaris
Metge (físic). Al servei de Ferran I el d'Antequera (1380 – 1416) i d'Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458) (Cardoner 1971; Chenu-Bustelo 2019). El 1425, esssent mestre en arts i en medicina, Alfons el facultà per multar tothom qui practiqués la medicina i la cirurgia sense llicència en tota la Corona d'Aragó. El 1436 era a Lleida i d'allà anà a assistir Joan de Navarra —Joan II el Sense Fe (1398 – 1479)— i la seva esposa Blanca a Pamplona (Serrano 2021). El 1444 assistí Alfons el Magnànim a Nàpols. El 1453, essent doctor en medicina, fou elegit canceller de l'Estudi de Medicina de Barcelona, com a successor de Pere Pau (Cardoner 1971 i 1973).
Bibliografia
Cardoner i Planas (1971), "L'exercici professional de la ..."
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 275
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Quintana, Jaume'
Chenu-Bustelo (2019), Les métiers de santé à la cour ..., pp. 28 i 34
Serrano Larráyoz (2021), "Practicantes sanitarios al ...", p. 8, n. 43
Beneficiari als documents
Pamplona [Iruña] - AGN - Cámara de comptos: Registros – 1a serie, reg. 427, ff. 12v-13r – Tresoreria, Reial – 1436

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).