MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1591 (22 / November / 2024)

Serra, Bernat (Santa Cecília de Voltregà, Osona, s. XIII – Barcelona, 1338)

Creació de la fitxa: 2012-05-30
Darrera modificació: 2021-12-27
Categoria social i professional
cirurgià - familiar/domèstic
Activitat professional
Patró: Rei Alfons III el Benigne - Patró: Rei Jaume II el Just
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (cirurgià). Originari de Santa Cecília de Voltregà (Osona). És possible que el “Bernat Metge” que serví puntualment Pere II el Gran (1240 – 1285) a Lleida el 1284 i aquest li féu pagar un viatge a Mallorca fos ell o bé Bernat Metge (fl. 1284 – ante 1324). El 1309 era a Barcelona i el 1317 va entrar al servei de Jaume II el Just (1267 – 1327), del qual fou cirurgià major. El 1319 va demanar al rei, i obtenir, la biblioteca i l'instrumental de Roger [mestre] (m. 1318), rector de Vallbona i capellà de l'infant Jaume, que també havia estat cirurgià i havia servit com a tal l'infant i, abans, la reina Blanca de Nàpols (1283 – 1310) (Martí de Barcelona 1990-1991; Martínez Ferrando 1948). No va anar a la conquesta de Sardenya (1323-1324), però hi va participar econòmicament (Cifuentes 1993). També serví Alfons III el Benigne (1299 – 1336) com a cirurgià major. Se'n conserva l'inventari dels béns (22/06/1338, ed. Carreras 1936 i 1936; Hernando 1995; Gonzalvo-Coll-Samprón 1996), amb una important biblioteca que mostra la difusió del galenisme i la sensibilitat per la filosofia natural entre els cirurgians, esperonades per la cort reial (MacVaugh 1993 i 1994). — Formes antigues del nom: «Bernardus Serra» (llatí), «Bernat Metge, en altra manera apellat Bernat Serra» (català).
Bibliografia
Comenge i Ferrer (1903-1904), "Formas de munificencia real para ...", p. 6
Carreras Valls (1936), "Introducció a la història de la ...", pp. 8-25 (comentari i ed. parcial de l'inventari)
Carreras i Valls (1936), El llibre a Catalunya (1338-1590), pp. 43-45 (ed. biblioteca)
Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", [92], p. 411, doc. 350 (documenta l'àlies)
Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol. 2, p. 205, doc. 283
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., p. 80
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 112, 114, 126, 131, 141-143, 151, 155, 157, 514, 540-541, 589
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., vol. 1, pp. 134-137, doc. 76 (ed. biblioteca), i 137, doc. 77 (ed. retorn d'un llibre prestat)
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 25, 73 i 94-95
McVaugh (1994), "Royal surgeons and the value of ...", pp. 231-232
Gonzalvo - Coll - Samprón (1996), El protocol del notari Pere de ..., pp. *** (ed. inventari complet)
Variants del nom
Metge, Bernat
Posseïdor a les obres

Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Kitāb al-taṣrīf

—— [Traducció-Català] Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Cirurgia. Traductor: Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331)

Conches, Guillem de (c. 1080/1090 – post 1154). Dragmaticon philosophie

—— [Traducció-Català] Conches, Guillem de (c. 1080/1090 – post 1154). Summa de filosofia

Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331). Paraules de savis i de filòsofs

Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 284, f. 294v – Debitori, Reial – 21 febrer 1325
Posseïdor de llibres als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 14/1, ff. 72r-75v i 85v – Inventari, Notarial – 22 juny 1338

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).