MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1583 (22 / November / 2024)

Orsini, Napoleone (Roma, 1263 – Avinyó, 1342)

Creació de la fitxa: 2012-05-24
Darrera modificació: 2019-08-18
Categoria social i professional
cardenal
Comentaris
Napoleone Orsini Frangipani. Format a París (des de 1280). Cardenal diaca de Sant'Adriano al Foro des de 1288 (Nicolau IV). Alineat al partit francès, fou una figura prominent de l'Església durant els pontificats de Bonifaci VIII (legat papal a la Marca Anconitana, al ducat d'Spoleto i a la ciutat de Perugia, 1300-1301; governador de Sabina, 1301), Climent V (legat papal al centre d'Itàlia, 1306-1307/1309; arxiprest de la basílica Vaticana, 1306) i Joan XXII (cardenal protodiaca, 1318). S'oposà a Bonifaci VIII i es traslladà, amb Climent V, a la nova seu papal d'Avinyó. Per fer front a l'excessiva influència francesa, intentà evitar infructuosament l'elecció de Joan XXII i retornar la seu papal a Roma. Durant el pontificat de Joan XXII protegí els franciscans espirituals. Autor d'una biografia de santa Clara de Montefalco (Clara de la Creu). Patró de Lorenzo Rusio (fl. 1301 – 1307) i de John Dastin (c. 1293 – ante 1386).
Bibliografia
Willemsen (1927), Kardinal Napoleon Orsini ...
Graham (2013), "Reconsidering reputation through ..."
Barone (2013), "Orsini, Napoleone"
Enllaços
DBI
Wikipédia FR
The Cardinals of the Holy Roman Church

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).