MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1550 (27 / abril / 2024)

Satorre (I), Esteve (fl. Barcelona, 1373 – 1394)

Creació de la fitxa: 2012-05-02
Darrera modificació: 2022-08-01
Categoria social i professional
apotecari/especier
Activitat professional
Exèrcit-armada-marina - Patró: Rei Joan I el Caçador
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Apotecari. Ciutadà de Barcelona. Fill de Bernat Satorre, ciutadà de Barcelona, i de Margarida. Serví i prestà diners a l'infant Joan, que el 1383 li donà 50 florins en auxili del seu casament (i segurament per saldar deutes), i continuà al seu servei quan accedí al tron. Se'n conserven contractes d'afermament d'aprenents dels anys 1373, 1379 i 1381. Fou un dels apotecaris que acompanyaren el rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) a la campanya militar de 1384. Se'n conserva el testament (20/10/1394, publicat el 17/11/1394). Casat amb Eulàlia, amb la qual tingué quatre fills, tots menors d'edat a la seva mort: Esteve Satorre (II) (m. 1458) (apotecari, que abandonà l'ofici i esdevingué ciutadà honrat de Barcelona), Miquel (I) Satorre (fl. 1394) (apotecari), Elionor i Blanca (casada amb l'apotecari Francesc de Riusec (fl. 1395)), el primer dels quals sobrevisqué als altres i esdevingué hereu universal. Li ha de correspondre l'inventari de béns d'Esteve Satorre, mercader, publicat parcialment per Madurell i Iglesias.
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, p. 224, doc. 237
Deibel (1928), "La reyna Elionor de Sicília", p. 416
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. ***
Madurell Marimón (1956), "Documentos de archivo: libros de ...", p. ***, doc. 5 (llibres)
Jordi i González (abril-juny 1971), "Ayer, hoy y siempre: medicamentos ..."
Jordi González (1975), Relaciones de los boticarios ...
Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 28, doc. 13 (biblioteca)
Jordi González (1976), "Viejos papeles del siglo XIV ..."
Vela i Aulesa (abril 1994), "Aportacions per a un cens dels ...", pp. 28 i 30
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., p. 110, doc. 2 (biblioteca)
Vela i Aulesa (1996), "Les marmessories de Francesc ..."
Jordi i González (2003), Colectanea de «speciers» ..., pp. 217, 843, núm. 11269, i 889, núm. 12026 ("Esteve ça Torra", barreja pare i fill homònims)
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 62, 112-113, 118n, 211, 325, 330, 384 i 443n
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., pp. 526-528, doc. 32a i 32b, apèndix 5.6 (arbre genealògic), pàssim
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 518, f. 134v – Tresoreria, Reial – desembre 1391
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 518, f. 57v – Tresoreria, Reial – juliol 1391
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 518, f. 64r – Tresoreria, Reial – agost 1391
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 518, f. 74v – Tresoreria, Reial – setembre 1391
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1660, f.32v – Manament, Reial – 18 octubre 1380

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).