MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom155 (12 / maig / 2024)

Salvà, Guillem (fl. comtat de Prades, 1329)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2020-12-09
Categoria social i professional
batxiller - físic-cirurgià - mestre
Activitat professional
Patró: Infant Ramon Berenguer
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Batxiller en medicina, 1329
Àrea d'activitat
Territoris: Prades (comtat)
Localitats: Montpeller [Montpellier]
Comentaris
Físic-cirurgià (cirurgià format en la medicina universitària) que va viure a la zona del comtat de Prades, molt probablement al Priorat. El 1329 declarava tenir el grau de batxiller, que havia obtingut a la Universitat de Montpeller («maestre Guillem Salvà, bachiller licenciat [=graduat] de Monpeller en la art de medicina», «mestre Guillem Salvà, baxeller en medicina»). En aquell any va traduir del llatí al català l'obra de Lanfranc de Milà, Chirurgia parva, afegint-hi comentaris propis i una traducció resumida de l'antidotari de Lanfranc de Milà, Chirurgia magna. Salvà va dedicar aquesta obra a l'infant Ramon Berenguer d'Aragó (1308 – post 1365), llavors comte de les Muntanyes de Prades, cosa que indica que devia estar al seu servei, tot i que no s'ha pogut documentar. També és autor d'un Llibre de la sagnia, elaborat en el mateix any 1329 i en el qual al·ludeix a la serra del Montsant. — Notes: 1. McVaugh 1993 ha proposat identificar-lo amb el cirurgià Guillem Saselva (fl. 1341 – 1344) (ms. «ça Selva»), documentat a Castelló de la Plana (1341) i a Morella (1344), però, tot i la proximitat cronològica, les formes «Salvà» i «ça Selva» no són assimilables. — 2. Podria trobar-se informació sobre Guillem Salvà i la seva relació amb l'infant Ramon Berenguer a l'Archivo Ducal de Medinaceli (Casa de Pilatos, Sevilla), que conserva els fons del comtat de Prades i la baronia d'Entença (procedents de la casa de Cardona), no explorats pels historiadors de la medicina.
Bibliografia
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 186
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 42
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v. 'Guillaume Salva'
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Guillem Salvà' (per error situa el ms. a l'ABEV)
Albi Romero (1988), Lanfranco de Milán en España ..., pp. 92-93
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 116n
Cifuentes i Comamala (2001), "Las traducciones catalanas y ...", p. ***
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 131-132, pàssim
Martínez Romero (2018), "Las traducciones según algunos ...", pp. 159-160
Cifuentes i Comamala (2020), "Els tractats de cirurgia ...", pp. 127, 132, 134-135, 138-141 i 143
Comentador a les obres

Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306). Chirurgia parva

—— [Traducció-Català] Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306). Summa de cirurgia. Traductor: Salvà, Guillem (fl. 1329)

Traductor a les obres

Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306). Chirurgia parva

—— [Traducció-Català] Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306). Summa de cirurgia. Traductor: Salvà, Guillem (fl. 1329)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).