MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom153 (22 / November / 2024)

Fulgines, Joan de (fl. 1349 – 1375)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2022-08-12
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - mestre - metge
Activitat professional
Patró: Reina Elionor de Sicília
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Sicília (regne/illa)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic). Mestre en medicina. D'origen sicilià (en alguns documents publicats per López 2014 apareix com 'mestre Joan el Sicilià'), estigué al servei de la reina Elionor de Sicília (1325 – 1375) (Deibel 1928), que el portà de Sicília al casar-se (1349) amb Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). Amb ell s'identifica el «mestre Johan» autor de Joan de Fulgines, Tròtula, un tractat de ginecologia i cosmètica escrit en català per a una reina d'Aragó i adreçat també a una infanta, segurament Elionor d'Aragó (1358 – 1382), a la qual també diu haver servit (Cabré 2000). El 1370 els consellers de Barcelona li encomanaren, juntament amb el metge municipal Arnau Germà (fl. 1351 – 1386/1398), la redacció d'un dictamen mèdic sobre la pesta que assolava la ciutat (Roca 1919; Torre - Rubió 1971). El 1374, a Barcelona, intervingué («magister Johannes de Fulgenio, magister in medicina») en un cas d'enverinament (López 2014). Invertí part del capital que acumulà en nombroses operacions creditícies (Ferragud 2005). Morí a Barcelona el mateix any que la reina. — Formes antigues del nom: «Johannes de Fulgineo», «Johannes de Fulgenio» (llatí), «Johan de Foligno», «Johan de Fulgines» «Johan de Fulgenis», «Johan de Foltzí», «Joan lo Cicilià», «Joan Sicilià», «Johan Secilià», «Johan Cicilià» (català).
Bibliografia
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., pp. 17-18 (identificació incorrecta de mestre Joan amb "Johan Amell o Johan Dordas")
Deibel (1928), "La reyna Elionor de Sicília", pp. 410 i 439
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 40 i 104 (segueix la identificació de mestre Joan de Roca)
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 53 i 60
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
Cabré Pairet (1994), La cura del cos femení i la ...
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 316
Cabré i Pairet (2000), "From a master to a laywoman: a ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 66, 107 i 110-112
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 323n, 325, 365-66, 448n i 481
López Rodríguez (2014), Sexe i violència en la Corona ..., pp. 181, 183, 190, 197, 199, 200
Cabré i Pairet (2016), "Trota, Tròtula i Tròtula ..."
Variants del nom
Foligno, Joan de
Fulgineo, Johannes de
Fulgenis, Joan de
Foltzí, Joan de
Joan el Sicilià
Beneficiari als documents
Barcelona - AHCB - Fons municipal: Finances – vol. 06.01/1B.XI-9, 1370, ff. 178r-179r – Tresoreria, Municipal – 14-15 novembre 1370
Testimoni als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Processos en foli – núm. 123/1 – Procés, Reial – 7 juliol 1374 - 10 octubre 1377

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).