MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1528 (27 / abril / 2024)

Moradell, Onofre (fl. Barcelona, 1445 – 1467)

Creació de la fitxa: 2012-04-22
Darrera modificació: 2020-09-14
Categoria social i professional
cirurgià
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Cirurgià. Ciutadà de Barcelona. Adscrit a la Busca. Apareix en un registre dels mestres dels oficis de Barcelona mantingut entre els anys 1445 i 1467 (Batlle 1973). A l'inventari de Joan Vicenç (fl. 1421 – 1464), elaborat el 1464 (edició a Cifuentes 2000), consta que havia empenyorat "gran temps ha" a aquest barber-cirurgià un exemplar de la traducció catalana del Lilium medicine de Bernat de Gordó (que Vicenç i el seu fill i hereu retenen), i que en aquella data encara era viu. Al registre esmentat, que conté anotacions marginals d'òbits almenys fins a 1467, no hi ha cap indicació del seu.
Bibliografia
Cifuentes i Comamala (2000), "La promoció intel·lectual i ...", pp. 436, 438 i 466
Batlle Gallart (1973), La crisis social y económica de ..., pp. 580 i 606
Variants del nom
Moredell, Noffre
Posseïdor a les obres

Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Lilium medicine

—— [Traducció-Català] Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Lliri de medicina. Traductor: Anònim

Posseïdor de llibres als documents
Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.11, s. núm. – Inventari, Notarial – 22 febrer 1464

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).