MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom149 (20 / maig / 2024)

Lanfranc de Milà (Milà?, c. 1245 – París?, c. 1306)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2023-07-30
Categoria social i professional
cirurgià - mestre
Comentaris
Cirurgià milanès, representant eminent de l'anomenada "nova cirurgia" racional. Fou deixeble de Guillem de Saliceto (c. 1210 – c. 1285). Essent güelf, fou bandejat de Milà després que Matteo I Visconti hi prengués el poder (1287) i hi iniciés la persecució de la facció güelfa (1290). S'exilià a França, i de primer féu estada a Lió, on va escriure un breviari o summa breu de cirurgia (un «compendio parvo», conegut com Chirurgia parva, c. 1290). Després d'alguns anys, durant els quals afirna que serví diversos patrons en ciutats que no especifica, el 1295 s'instal·là a París, on fou ben rebut pels mestres de la Facultat de Medicina, en particular Jean Passavant (fl. s. XIII ex.), ensenyà a la ciutat i aconseguí la protecció de Felip IV de França (1268 – 1314), al qual dedicà la seva obra major (Ars completa totius cyrurgie o Chirurgia magna, 1296). Fou responsable del floriment de la "nova cirurgia" a França durant el segle XIV, amb figures com Enric de Mondeville (c. 1260 – c. 1320) —possiblement un dels seus deixebles— i Guiu de Chaulhac (c. 1298 – 1368), i als Països Baixos, amb Jan Yperman (c. 1260 – c. 1331), potser també deixeble seu. No sembla que hagués estat clergue tal com s'havia suposat, atès que afirma tenir fills. — Formes antigues del nom: «Lanfrancus Mediolanensis», «Guido Lanfranci», «Alanfrancus» (llatí), «Alemfranch de Millà», «Alamfranch», «Alenfranch», «Elenfranch» (català).
Bibliografia
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v.
Tabanelli (1965), La chirurgia italiana nell'Alto ..., vol. 2, pp. ***
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v.
Keil (1985 i 2004), "Lanfrank von Mailand"
Albi Romero (1988), Lanfranco de Milán en España ...
Jacquart (1998), La médecine médiévale dans le ..., ad indicem
Roggiero (2004), "Lanfranco da Milano"
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ...
Enllaços
Treccani.it
GEC
Wikipedia ENG
Variants del nom
Lanfrancus Mediolanensis
Alanfranc
Autor a les obres

Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306). Chirurgia parva

—— [Traducció-Català] Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306). Summa de cirurgia. Traductor: Salvà, Guillem (fl. 1329)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).