MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1380 (28 / abril / 2024)

Joana d'Aragó i d'Armanyac (Daroca, 1375 – València, 1407)

Creació de la fitxa: 2011-10-21
Darrera modificació: 2021-04-09
Categoria social i professional
infanta
Comentaris
Infanta de la Corona d'Aragó, filla de Joan I el Caçador (1350 – 1396) i de la seva primera muller Mata d'Armanyac (1347 – 1378). Esposa (1392) de Mateu I de Foix, comte de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò. El matrimoni no produí fills, però serví al comte de Foix per reclamar el tron a la mort de Joan I sense descendència masculina, opció que tingué seguiment entre els cortesans del rei difunt, motiu de la virulència del procés endegat contra ells per la nova reina lloctinent Maria de Luna (1357 – 1406). Cap al final de la seva vida, vídua des de 1398, tornà a Catalunya, prèvia renúncia als seus drets. Sembla que era infantil i d'intel·ligència limitada.
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1882, f. 69r – Concessió, Salconduit, Reial – 15 gener 1393
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1962, f. 72rv – Manament, Reial – 27 maig 1392

Teresa Huguet; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).