MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom136 (27 / abril / 2024)

Servent, Guillem (fl. Perpinyà - Clairà, Rosselló, 1354 - 1355)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2020-12-09
Categoria social i professional
apotecari/especier - mercader
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Clairà (Rosselló) - Perpinyà
Comentaris
Apotecari i mercader de Perpinyà, instal·lat després a Clairà (Rosselló). El juny de 1354, havent-se instal·lat a Clairà i havent arrendat la recaptació de la imposició reial del vi d'aquest lloc —de la qual li'n corresponia la vuitena part—, proporcionà deu somades de vi moscat en sis carros «a obs del folratge del senyor rey» Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), per ser tramesos al campament reial al setge de l'Alguer. Potser és amb aquests ingressos i contactes que també arrendà la recaptació dels drets reials sobre les olives del bosc de Clairà per a l'any 1354-1355. És possible que ell fos l'autor de l'Emplastre de Guillem Servent, per al dolor de les fractures i nafres o dels òrgans interns, datable al segon quart del s. XIV, que fou emprat tant en persones com en animals fins al s. XIX.
Bibliografia
Cifuentes - García Ballester (1990), "Els professionals sanitaris de la ...", pp. 198, 200, 203 i 206
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 350, 390-391, 394, 399, 401 i 402
Variants del nom
Sirvent, Guillem
Cirvent, Guillem
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 12, ff. 86r i 92r – Tresoreria, Reial – 1354
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 13, f. 32r – Tresoreria, Reial – 1354

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).