MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1357 (10 / maig / 2024)

Conesa, Jaume (Montblanc, c. 1320 – Barcelona, c. 1378)

Creació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2020-11-02
Categoria social i professional
funcionari reial - protonotari - traductor
Comentaris
Oficial de la cancelleria reial en temps de Pere III, va ostentar els càrrecs de secretari i batlle del rei (des de 1351 i 1359, respectivament), i el de protonotari des de 1365 fins a 1375 o més tard. En virtut d'aquests càrrecs, és autor d'un gran nombre de lletres reials. La seva tasca de traductor es limita a una única obra, que es va convertir en un dels llibres més llegits a la baixa edat mitjana: la versió de la Historia destructionis Troiae, de Guido delle Colonne, que en català es coneix amb el títol d'Històries troianes. Segons que es desprèn del pròleg del traductor, i de documentació contemporània, la tasca va ser iniciada el 1367 i ja era acabada l'any 1374, quan l'infant Joan d'Aragó en demanava urgentment una còpia a l'autor. Dedicada a un noble innominat, comença amb un pròleg que gira al voltant de dos grans eixos: d'una banda, la tòpica utilitat de l'obra per a un públic de cavallers que ignoren el llatí; de l'altra, barrejant-se amb les expressions de falsa modèstia, les dificultats de traduir amb exactitud a causa del contrast entre el llatí, que és una llengua subtil i comparat a l'or, i el vulgar, que és grosser i comparat al plom (motiu pel qual, segons que declara, sovint s'havia hagut d'apartar de la literalitat). La versió de Conesa va obtenir un ressò ràpid i ampli, tant pel prestigi de l'obra (una versió suposadament verídica de la guerra de Troia) com per l'estil. Creà un model de llengua literària en el qual convergeixen la formació de l'autor en la retòrica epistolar (l'ars dictatoria) i la fidelitat a un text que ja havia estat concebut en una prosa cancelleresca; aquesta fidelitat es reflecteix en una evident llatinització lèxica i sintàctica (ablatius absoluts, construccions de gerundi i d'infinitiu, col·locació del verb in fondo). Proporciona una bona mesura del valor de l'obra com a model literari la seva utilització, gairebé cent anys després, en el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. (Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ...)

Josep Pujol

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).