MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom131 (23 / November / 2024)

Martina, Joan (fl. Sabadell, 1430 – 1441)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2023-09-25
Categoria social i professional
ciutadà - jurista
Comentaris
Burgès de Sabadell, membre d'una família de propietaris, rendistes i mercaders. Fill de Pere Martina, terratinent de la vila, que posseïa considerables terres, un mas (mas Martina) i un molí (molí d'En Martina o de la Garriga), i els establia en emfiteusi. A la mort del pare (vers 1435-1438), el gruix dels béns familiars els heretà Guillem Ramon, l'hereu. Joan era un germà menor d'aquest, i tenia una formació més elevada, que sembla correspondre a la d'un jurista, o almenys tenia coneixements de dret, atès que el 1438 redactà un document legal en nom del germà (a la documentació coneguda li és aplicat el tractament de «venerabilis»). Segurament a causa de la seva posició social, es relacionava amb nobles, segons es dedueix del fet que el mateix any nomenés procurador el cavaller Joan de Tagamanent, domiciliat a Barcelona, per a un afer de bandositats nobiliàries. Relacionat amb un Gaspar Martina, que era mercader de Barcelona i de Sabadell (Perarnau 1992). Fou autor d'un receptari mèdic per a usos domèstics, l'inici del qual datà a Sabadell el 9 de juny de 1439 (ed. Perarnau 1992). — Formes antigues del nom: «Johannes Martina» (llatí), «Johan Martina» (català).
Bibliografia
Perarnau i Espelt (1992), "El receptari del sabadellenc Joan ..."

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).