MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom13 (22 / November / 2024)

Berriac, Bernat de (Rosselló, c. 1270 – Barcelona, 1348)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2022-04-18
Categoria social i professional
canceller (ensenyament) - corrector - físic - mestre - metge - professor - traductor
Activitat professional
Ensenyament - Patró: Eclesiàstic - Patró: Municipi - Patró: Noble - Patró: Rei Jaume II de Mallorca - Patró: Rei Jaume III de Mallorca - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Patró: Rei Sanç I de Mallorca - Traductor
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina, 1309
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - França (regne) - Mallorca (regne) - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Castelló d'Empúries (Alt Empordà) - Montpeller [Montpellier] - Perpinyà - Vic
Comentaris
Metge (físic) rossellonès (de la diòcesi d'Elna), probablement oriünd de la localitat de Berriac, prop de Carcassona. Degué néixer vers 1270 o poc després, i inicià els estudis de medicina, a Montpeller, durant la dècada de 1290, que abandonà temporalment vers 1300 per dedicar-se a la pràctica. El 1301 B. de B., 'de la diòcesi d'Elna', nomenà procurador per cobrar un deute a Castelló d'Empúries, el 1303 s'hi havia instal·lat, i el 1304 el comte Ponç V d'Empúries li atorgava un violari de 200 sous anuals, segurament a canvi dels seus serveis. Al cap de poc es traslladà a Vic, on fou metge del bisbe i del capítol catedralici (1306-1307), on atengué el vescomte Ramon Folc VI de Cardona (1306), i on sembla que aconseguí el grau de mestre en arts. Tanmateix, contractat pel municipi (per 300 sous anuals), no trigà a tornar a Castelló d'Empúries (1307-1309), on també establí nombrosos contractes de conducta, i des d'on, amb permís del mateix municipi, completà la seva formació universitària a Montpeller, aconseguint-hi el grau de mestre en medicina (1309). Ja amb aquest grau, abandonà l'Empordà i va convèncer el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba (s. XIII – 1334) perquè establís un Estudi d'arts a la ciutat i li'n nomenés rector (1309), iniciativa que, finalment, no prosperà. Des de 1307 Bernat tingué contactes amb els reis de Mallorca, i fou metge dels reis Jaume II de Mallorca (1243 – 1311), Sanç I de Mallorca (m. 1324) i Jaume III de Mallorca (1315 – 1349). Aquesta tasca la compaginà amb l'ensenyament a l'Estudi General de Montpeller, els privilegis de la Facultat de Medicina del qual foren confirmats pel rei Sanç a instància de Bernat (1316). En plena guerra que menà a la despossessió de l'últim rei de Mallorca, Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) li lliurà un salconduit per anar a Barcelona a assistir el comte Arnau Roger II de Pallars (1343) i, un cop a la ciutat, el rei va atreure'l al seu entorn, confirmant-li totes les concessions que li havien estat efectuades pels sobirans mallorquins (1345), fins a la seva mort (1348). Se l'ha identificat amb el «maestre Bernat, metge del senyor rey de Malorques», que diu haver «esmanat» (corregit) la traducció catalana de Teodoric Borgognoni, Cirurgia, Traductor: Guillem Corretger conservada al ms. autògraf Graz - UGraz - Handschriften - 342, a la qual afegí una traducció parcial pròpia, tasca que acabà a Mallorca el 2 de gener de 1311. El seu fill homònim, Bernat de Berriac (fl. 1357 – 1374), també fou físic i serví la casa reial. — Formes antigues del nom: «Bernardus de Berriacho» (llatí), «Bernat de Barriach» (català).
Bibliografia
Capeille (1914), Dictionnaire de biographies ..., p. 44
Gudiol (1918), "Metge del Capítol de Vich"
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ...
Perarnau i Espelt (1977), "L'Ordinacio Studii Barchinone et ..."
McVaugh (1990), "Bernat de Berriacho (fl. 1301-43) ..."
Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", pp. 173-175, doc. 182
Perarnau i Espelt (1991), "Una hipòtesi relativa a Bernat ..."
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 93
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., vol. 3 (Addenda), s. v.
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 318, 322 i 771-772
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 138
McVaugh (2012), "Academic medicine and the ..."
Variants del nom
Bernat [mestre] [metge del rei de Mallorca]
Berriacho, Bernardus de
Barriach, Bernat de
Testimoni als documents
Girona - AHG - Notaria de Castelló d'Empúries – vol. 6, s. f. – Vària, Notarial – 3 maig 1301

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).