MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1296 (23 / November / 2024)

Vela, Joan Josep (fl. Tarragona?, s. XVI últim quart)

Creació de la fitxa: 2010-12-12
Darrera modificació: 2020-09-15
Categoria social i professional
alquimista - clergue - copista - desconeguda
Comentaris
Posseïdor de la miscel·lània alquímica en català París - BnF - Manuscrits: Esp. - 289, que havia estat copiada per Jaume Mas (fl. s. XVI-1), en la qual va afegir el seu nom («Joan Jusep Vela»), unes poques anotacions marginals, una obra del Pseudo-Arnau de Vilanova, extreta d'un ms. de la biblioteca de l'arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí i Albanell (1517 – 1586), i algunes addicions menors. L'al·lusió a Antoni Agustí, que va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1577 i 1586, situa en aquests anys o poc després aquest personatge interessat per l'alquímia, segurament a l'entorn de l'arquebisbat de Tarragona, i potser era un eclesiàstic.
Bibliografia
Luanco (1889-1897), La alquimia en España: escritos ..., vol. 2, p. 55 ("Joan Josep Velar")
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., p. 136 ("Juan Jusep Velar")
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 255
Cifuentes i Comamala (2004-2005), "Les obres alquímiques ...", pp. 141, 147 ("Juan Jusep Vela")
Cifuentes i Comamala (2007), "Textes scientifiques en catalan ...", p. 109 ("Juan Jusep Vela")
Buosi Moncunill (2020), "El Testament pseudolul·lià de ...", pp. 43-62
Buosi Moncunill, S.: tesi doctoral en curs (UB)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).