MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom129 (20 / maig / 2024)

Galè, Claudi (Pèrgam, 129 – Roma?, c. 217)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2023-09-30
Categoria social i professional
metge
Comentaris
Metge grec, al servei dels emperadors Marc Aureli, Còmmode, Septimi Sever i Caracal·la. Vegeu Galè (pseudo).
Bibliografia
García Ballester (1972), Galeno en la sociedad y en la ...
Temkin (1973), Galenism: Rise and Decline of a ...
López Férez (1991), Galeno: obra, pensamiento e ...
Debru (1997), Galen on pharmacology: philosophy ...
García Ballester (2002), Galen and Galenism: Theory and ...
Nutton (2004), Ancient Medicine
Touwaide (2005), "Galen"
Gill - Whitmarsh - Wilkins (2009), Galen and the World of Knowledge
Touwaide (2019), "Galen and Galenism"
Bouras-Vallianatos - Zipser (2019), Brill's Companion to the ...
Enllaços
GEC
Wikipedia ENG
Variants del nom
Galièn
Autor a les obres

Galè, Claudi (129 – c. 217). Θεραπευτική μέθοδος [De methodo medendi]

—— [Traducció-Àrab] Galè, Claudi (129 – c. 217). Kitāb ḥīlat al-burʾ [Llibre del mètode terapèutic]. Traductor: Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877)

—— [Traducció-Llatí] Galè, Claudi (129 – c. 217). De ingenio sanitatis. Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)

—— [Traducció-Català] Galè, Claudi (129 – c. 217). Llibre d'enginy de santitat. Traductor: Anònim

Autoritat citada a les obres

Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877). Masāʾil fī l-ṭibb li-l-mutaʿallimīn

—— [Adaptació-Llatí] Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877). Isagoge ad Tegni Galieni. Adaptador: Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099)

—— [Traducció-Català] Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877). Llibre d'introduccions a l'Art de la Medicina de Galè (versió amb glosses). Adaptador: Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099); Traductor: Anònim

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).