MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom127 (23 / November / 2024)

Hipòcrates (Cos, Dodecanès, c. 460 aC – Làrissa, c. 375/351 aC)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2013-07-14
Categoria social i professional
metge
Comentaris
Metge grec. No sembla que arribés a escriure cap obra. Les obres que conformen el que la crítica actual anomena Corpus Hippocraticum foren escrites per autors anònims, contemporanis o posteriors.
Bibliografia
Touwaide (2005), "Hippocrates"
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Variants del nom
Ypocràs
Ipocràs

Temes
Eiximenis, Francesc (1327/1332 – 1409), Dotzè del Crestià >> Cap. 882: Com se deu aver lo rey ab metges
March, Ausiàs (1400 – 1459), Maleit lo jorn que em fon donada vida >> Poesies d'Ausiàs March, CXIX, vv. 61-66, 71-76

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).