MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1265 (22 / November / 2024)

Al-Farġānī (fl. Bagdad - el Caire, s. IX)

Creació de la fitxa: 2010-11-19
Darrera modificació: 2024-02-01
Categoria social i professional
astrònom/astròleg - musulmà
Comentaris
Abū-l-ʿAbbās Aḥmad ibn Muḥammad ibn Kaṯīr al-Farġānī fou un astrònom i enginyer persa. Originari de Fergana, a l'actual Uzbekistan. Va estar al servei, com a hosib (matemàtic) i al-rais munadschim (astrònom principal), del califa al-Maʾmūn (813-833), a Bagdad, on va formar part d'un equip de científics que va calcular el diàmetre de la Terra (c. 825). Després es va traslladar a Egipte, on va supervisar la construcció del nilòmetre de l'illa de Roda (al-Fustat), al Caire (861). Autor d'un influent Kitāb fī jawāmiʿ ʿilm al-nuǧūm ('Compendi de la ciència de les estrelles', conegut també com a 'Elements d'astronomia sobre els moviments celestes', c. 833), una valuosa summa de l'Almagest de Ptolemeu que incopora les aportacions dels astrònoms musulmans, traduït al llatí per Joan de Sevilla i per Gerard de Cremona al s. XII i més tard imprès (Elementa astronomica, 1493). Aquesta obra va tenir una gran influència a Europa, com es pot comprovar a la Commedia de Dante. També va escriure una introducció general a l'astronomia i obres sobre la construcció dels rellotges solars i els astrolabis (c. 856-857). Conegut pels europeus com Alfraganus.
Bibliografia
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 1, p. 567
Sabra (1971), "al-Farghānī"
Sezgin (1967-<2010>), Geschichte des arabischen ..., vol. 5 (1974), pp. 259-260, i vol. 6, pp. 149-151
Abdukhalimov (1999), "Aḥmad al-Farghānī and his ..."
Lorch (2005), Al-Farghānī: On the Astrolabe
De Young (2007), "Farghānī: Abū al‐ʿAbbās ..."
Mousavi (2023), A Critical Edition, Translation ...
Enllaços
Encyclopedia.com
Wikipedia ENG
The Window: Philosophers
Usbekistan
Islamic Astronomers
Variants del nom
Alfraganus
Alfagrà
Alfragani
Abū-l-ʿAbbās Aḥmad ibn Muḥammad al-Farġānī
Al-Farghānī

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).