MedCat

Dastin, John (Greet, Gloucestershire, c. 1293 – Oxford?, ante 1386)

Categoria social i professional

alquimista - canonge - sacerdot

Comentaris

Religiós i alquimista anglès (Rodríguez Guerrero 2010-2013). Nascut a la localitat de Greet, en el terme de Dumbleton, al Gloucestershire (SO d'Anglaterra), en el si de la nissaga nobiliària que dominava el terme, que el destinà a la carrera eclesiàstica. Rebé els ordes menors el 1309, el de sotsdiaca el 1310 i el de diaca el 1311; estudià a Oxford, on obtingué el grau de mestre en arts (i potser en teologia), i esdevingué vicari de l'església de Bringhurst (Leicestershire). A mitjan 1317 era a Avinyó, llavors la seu papal, al servei del cardenal més ric i influent de la cúria, però protector dels espirituals, Napoleone Orsini (1263 – 1342), i, per al seu manteniment, obtingué una canongia a la col·legiata de Southwell (Nottinghamshire). Mentre formà part de la cort del cardenal, com a capellà i alquimista, acompanyà en algunes ocasions al també cardenal Giovanni Gaetano Orsini en la seva legació a Itàlia (1326-1334). Retornà a Oxford el 1341, any en què consta com a llicenciat en teologia, i fou vicari de l'església d'Aberford (Yorkshire), associada a l'Oriel College de la Universitat. Devia morir el 1386 o poc abans, any en què un dels seus beneficis era proveït a un altre individu. Especialment durant la seva estada a Occitània (1317-1341) i amb el patronatge del cardenal Napoleone Orsini, va escriure algunes obres alquímiques que tindrien una gran difusió i una cèlebre carta en defensa de l'alquímia i sobre l'or potable adreçada vers 1317 al papa Joan XXII (1249 – 1334) (1316-1334). El corpus que li és atribuït s'inscriu bé en l'alquímia occitanocatalana, centrada en l'elixir i amb referents religiosos i mèdics, i té complexes relacions de dependència amb el corpus del Pseudo-Arnau de Vilanova (al qual són atribuïdes sovint algunes de les seves obres als manuscrits), amb el franciscanisme espiritual i amb la medicina montpellerina (Pereira 2004). S'hi detecta la formació universitària de l'autor, especialment en filosofia (Rodríguez 2010-2013: 100; Calvet 2011: 151). — Formes antigues del nom: Johannes Anglicus, de Astin, de Astinus, de Aston, de Dascia Anglicus, de Dacia, Dacius, Dastine, Dastyn, Daustin, Dausten, Dastinus, Daston, de Vasconia, etc. (llatí).

Bibliografia

Thorndike (1923-1958), A History of Magic and ..., vol. 3, pp. 85-102, esp. 94 i 676-678
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 3, pp. 752-753
Josten (1949-1951), "The text of John Dastin's Letter ..." (Epistola ad Johannem XXII de alchimia)
Manzalaoui (1961), "John Dastin and the ..." (influència del Secretum secretorum)
Telle (1977-1980), "Dastin, John (Dausten, Johann) ..."
Theisen (1986), "John Dastin's Letter on the ..." (Epistola boni viri)
Theisen (1991), "John Dastin, the alchemist as ..." (De arte alchemica)
Barthélemy - Kahn (1994), "Les voyages d'une allégorie ...", pp. 510-511 (Visio super artem alchemicam, 1311)
Theisen (1999), "John Dastin's alchemical vision" (Visio...)
Pereira (2004), "Per una història de l'alquímia ...", p. 462 (autor d'una part del corpus alquímic pseudo-arnaldià?)
Cifuentes i Comamala (2004-2005), "Les obres alquímiques ...", pp. 134-136 i 146
Theisen (2008), "The letters of John Dastin" (obres en forma d'epístola)
Rodríguez Guerrero (2010-2013), "Un repaso a la alquimia del Midi ...", pp. 86, 92-100, 109n i 133 (biografia documentada)
Calvet (2011), Les œuvres alchimiques ..., pp. 128-130 i 147-152 (Rosarius philosophorum)

Enllaços

Wikipedia ENG

Variants del nom

Dacius, Johannes
Johannes Anglicus
Astin, Johannes de

Lluís Cifuentes