MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1252 (22 / November / 2024)

Dastin, John (Greet, Gloucestershire, c. 1293 – Oxford?, ante 1386)

Creació de la fitxa: 2010-11-15
Darrera modificació: 2020-10-26
Categoria social i professional
alquimista - canonge - sacerdot
Comentaris
Religiós i alquimista anglès (Rodríguez Guerrero 2010-2013). Nascut a la localitat de Greet, en el terme de Dumbleton, al Gloucestershire (SO d'Anglaterra), en el si de la nissaga nobiliària que dominava el terme, que el destinà a la carrera eclesiàstica. Rebé els ordes menors el 1309, el de sotsdiaca el 1310 i el de diaca el 1311; estudià a Oxford, on obtingué el grau de mestre en arts (i potser en teologia), i esdevingué vicari de l'església de Bringhurst (Leicestershire). A mitjan 1317 era a Avinyó, llavors la seu papal, al servei del cardenal més ric i influent de la cúria, però protector dels espirituals, Napoleone Orsini (1263 – 1342), i, per al seu manteniment, obtingué una canongia a la col·legiata de Southwell (Nottinghamshire). Mentre formà part de la cort del cardenal, com a capellà i alquimista, acompanyà en algunes ocasions al també cardenal Giovanni Gaetano Orsini en la seva legació a Itàlia (1326-1334). Retornà a Oxford el 1341, any en què consta com a llicenciat en teologia, i fou vicari de l'església d'Aberford (Yorkshire), associada a l'Oriel College de la Universitat. Devia morir el 1386 o poc abans, any en què un dels seus beneficis era proveït a un altre individu. Especialment durant la seva estada a Occitània (1317-1341) i amb el patronatge del cardenal Napoleone Orsini, va escriure algunes obres alquímiques que tindrien una gran difusió i una cèlebre carta en defensa de l'alquímia i sobre l'or potable adreçada vers 1317 al papa Joan XXII (1249 – 1334) (1316-1334). El corpus que li és atribuït s'inscriu bé en l'alquímia occitanocatalana, centrada en l'elixir i amb referents religiosos i mèdics, i té complexes relacions de dependència amb el corpus del Pseudo-Arnau de Vilanova (al qual són atribuïdes sovint algunes de les seves obres als manuscrits), amb el franciscanisme espiritual i amb la medicina montpellerina (Pereira 2004). S'hi detecta la formació universitària de l'autor, especialment en filosofia (Rodríguez 2010-2013: 100; Calvet 2011: 151). — Formes antigues del nom: Johannes Anglicus, de Astin, de Astinus, de Aston, de Dascia Anglicus, de Dacia, Dacius, Dastine, Dastyn, Daustin, Dausten, Dastinus, Daston, de Vasconia, etc. (llatí).
Bibliografia
Thorndike (1923-1958), A History of Magic and ..., vol. 3, pp. 85-102, esp. 94 i 676-678
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 3, pp. 752-753
Josten (1949-1951), "The text of John Dastin's Letter ..." (Epistola ad Johannem XXII de alchimia)
Manzalaoui (1961), "John Dastin and the ..." (influència del Secretum secretorum)
Telle (1977-1980), "Dastin, John (Dausten, Johann) ..."
Theisen (1986), "John Dastin's Letter on the ..." (Epistola boni viri)
Theisen (1991), "John Dastin, the alchemist as ..." (De arte alchemica)
Barthélemy - Kahn (1994), "Les voyages d'une allégorie ...", pp. 510-511 (Visio super artem alchemicam, 1311)
Theisen (1999), "John Dastin's alchemical vision" (Visio...)
Pereira (2004), "Per una història de l'alquímia ...", p. 462 (autor d'una part del corpus alquímic pseudo-arnaldià?)
Cifuentes i Comamala (2004-2005), "Les obres alquímiques ...", pp. 134-136 i 146
Theisen (2008), "The letters of John Dastin" (obres en forma d'epístola)
Rodríguez Guerrero (2010-2013), "Un repaso a la alquimia del Midi ...", pp. 86, 92-100, 109n i 133 (biografia documentada)
Calvet (2011), Les œuvres alchimiques ..., pp. 128-130 i 147-152 (Rosarius philosophorum)
Enllaços
Wikipedia ENG
Variants del nom
Dacius, Johannes
Johannes Anglicus
Astin, Johannes de

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).