MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1240 (22 / November / 2024)

Hermes Trismegist

Creació de la fitxa: 2010-11-11
Darrera modificació: 2014-12-14
Categoria social i professional
alquimista - astrònom/astròleg - filòsof - mag
Comentaris
Personatge llegendari de l'Antiguitat, tingut per mestre de saviesa i com autor dels anomenats Hermetica, conjunt d'obres que inclou textos filosòfics (hermetisme filosòfic, el Corpus hermeticum pròpiament dit) i tècnics (hermetisme operatiu: astrologia, màgia, alquímia), del qual deriva el corrent filosòfic anomenat hermetisme. Nom en grec antic: Ἑρμῆς ὁ Τρισμέγιστος ('Hermes ho Trismégistos'), i en llatí Mercurius ter Maximus, Hermes Trismegistus. Aquest darrer nom significa 'Hermes, el tres vegades gran'.
Bibliografia
Thorndike (1923-1958), A History of Magic and ..., vol. 2, pp. 214-228 (Hermes)
AA.DD. (1986), Actes del Colloqui Internacional ... (Hermes)
Hermes Trismegistus (2001), Astrologica et divinatoria (ed. d'obres tècniques)
Lucentini - Parri - Perrone Compagni (2004), Hermetism from Late Antiquity to ... (hermetisme)
Gilly - Heertum (2005), Magia, alchimia, scienza dal '400 ... (hermetisme operatiu)
Ebeling (2005), Das Geheimnis des Hermes ... (hermetisme)
Porreca (2005), "Hermes Trismegistus in Thomas of ..." (influència)
Enllaços
Wikipedia ENG (Hermes Trismegistus)
Wikipedia FR (Hermetica)
Variants del nom
Hermes

Temes
Eiximenis, Francesc (1327/1332 – 1409), Dotzè del Crestià >> Cap. 574: Quales coses naturals fan l'om fort e ardit e abrivat, e quals lo fan falch e covart

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).