MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1233 (22 / November / 2024)

Roig, Jaume (fl. Mallorca, 1344 – Barcelona, 1348)

Creació de la fitxa: 2010-11-10
Darrera modificació: 2020-06-07
Categoria social i professional
ciutadà - conseller reial - tresorer
Comentaris
Ciutadà de Mallorca, conseller i tresorer de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). Membre d'una destacada família de la burgesia mallorquina que, arran de la guerra de reintegració del regne de Mallorca a la Corona d'Aragó, abandonà Jaume III de Mallorca i es passà al costat de Pere III. El 1343 formà part de la delegació que lliurà la Ciutat de Mallorca a Pere III i l'acompanyà com a conseller a la segona campanya del Rosselló (1344). El nou rei el compensà amb la donació de la cavalleria d'Estellencs el 1344, ratificada el 1346 (Ensenyat 1989). Ell, com a conseller dels oficials reials, i altres membres de la seva família es van veure implicats en el procés contra el governador del regne de Mallorca Arnau d'Erill per autoritarisme i parcialitat a favor dels legitimistes (1345). El governador, en les seves al·legacions, l'acusà de mala fe contra ell i d'obtenir recursos mercès a les pràctiques alquímiques de mestre "Menaym", jueu alquimista i nigromant de Mallorca, que emparava a casa seva (Quadrado 1914-1915), i a qui s'ha proposat d'identificar amb el metge reial Menaḥem Betsalel (fl. 1345 – 1348) (Romano 1990). Anà a Barcelona a apel·lar al rei, que l'eximí de responsabilitats i el convertí en el seu tresorer. Fou tresorer del rei des del 20/09/1345 fins al 19/06/1348, data en què morí, probablement de la pesta (ACA, MR 642). En l'exercici del seu càrrec gestionà afers de tota mena, també els de caràcter cultural (López de Meneses 1952; Valls 2008; Trenchs 2011). Per ordre del rei, féu traduir a Mallorca un llibre en àrab al català de matèria desconeguda (s'ha pretès que seria d'astrologia o alquímia), del qual, per una confusió, se l'ha tingut per traductor (Rubió 1908-1921; Cifuentes 2006; Bacardí-Godayol 2011). És probable que es tractés del mateix llibre àrab que Salomó Bofill de Peralada (fl. 1333 – 1361) traduïa a Mallorca per al rei en aquells anys. El 1347 obtingué una llicència reial per comerciar amb Alexandria d'Egipte (Ferrer 2008). -- L'exoneració de Roig, la relació d'aquest personatge amb el del document de Rubió i Lluch (on no s'identifica Roig), i les dates d'exercici del càrrec i de mort són nostres.
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, doc. 162-163 (llibre en àrab), i vol. 2, doc. 79 (astrolabis i rellotges)
Quadrado (1914-1915), "Proceso instruido en 1345 contra ...", pp. 3-5, 6-8 (alquímia), 10, 12-15, 64, 68-69, 72, 76-77, 80 (procés del governador)
Gubern i Domènech (1952), "Un document de 1348 sobre la ..." (carta xifrada)
López de Meneses (1952), "Documentos culturales de Pedro el ...", p. 684 (despeses culturals)
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s.v. 'Roig, Jaume' (partidari de Pere III)
Llompart (1986), "La presunta conspiración ...", pp. 87 (conseller reial)
Ensenyat Pujol (1989), "La donació de dues cavalleries ..." (donació d'Estellencs)
Romano (1990), "En torno a Menahem, físico y ...", p. 98 (relació amb Menaym/Menahem)
Ensenyat Pujol (1997), La reintegració de la Corona de ..., p. *** (procés del governador)
Morelló Baget (2001), "El regne de Mallorca a través ...", p. 92 (tresorer, data mort errònia, els albarans que esmenta on hi ha les dates correctes són a ACA, MR, vol. 642, ff. 237r-240r, Perpinyà 12/08/1356, i f. 240v, Perpinyà 8/08/1356)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 207 (traductor d'un llibre en àrab) i 436 (no traductor sinó intermediari)
Ferrer i Mallol (2008), "Els mallorquins a la ...", p. 48 (llicència comercial)
Valls i Pujol (2008), Cap estrella per a Israel, pp. 86-88 (li és regalat un rellotge)
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v. 'Roig, Jaume' ("traductor")
Trenchs Òdena (2011), Documents de Cancelleria i de ..., doc. 770-774, 777, 781-784, 787, 789, 793, 798, 803, 809, 811, 815 i 885 (despeses culturals)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).