MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1219 (22 / November / 2024)

Al-Qabīṣī (fl. Mosul - Alep, s. X)

Creació de la fitxa: 2010-10-18
Darrera modificació: 2020-06-01
Categoria social i professional
astrònom/astròleg - musulmà
Comentaris
Abū-l‐Ṣaqr ʿAbd al‐ʿAzīz ibn ʿUṯmān ibn ʿAlī al‐Qabīṣī, conegut pels llatins com Alcabitius (Alchabitius), Alchabiz, Abdelazys o Abdilaziz, fou un astrònom i astròleg originari de Qabīṣa, prop de Mossul, o d'una altra localitat homònima prop de Samarra, a l'actual Iraq. Va estudiar amb el matemàtic de Mossul ʿAlī ibn Aḥmad al‐ʿImrānī, i va esdevenir una autoritat reconeguda en l'Almagest de Ptolemeu. Més tard, es va acollir a la protecció de Sayf al-Dawla (916 – 967), l'emir hamdànida d'Alep (945-967), al qual va dedicar moltes de les seves obres entre els anys 945 i 967. La seva obra més destacada és un tractat d'introducció a l'astrologia judiciària (Kitāb al‐mudḫal ilā ṣināʿat aḥkām al‐nuǧūm), que va ser traduït al llatí per Joan de Sevilla (fl. s. XII-1) en la primera meitat del segle XII i va tenir una gran influència a la universitat europea.
Bibliografia
Carmody (1956), Arabic Astronomical and ..., pp. 144-150
Pingree (1975), "Al‐Qabīsī"
Pingree (1978), "Al‐Kabīsī"
Sezgin (1967-<2010>), Geschichte des arabischen ..., vol. 5 (Mathematik 1974), pp. 311–312; vol. 6 (Astronomie 1978), pp. 208–210; vol. 7 (Astrologie – Meteorologie und Verwandtes 1979, pp. 170–171
Keil (2004), "Alkabitius"
Yamamoto (2007), "Qabīṣī: Abū al‐Ṣaqr ..."
Enllaços
Islamic Astronomers
Wikipedia ENG
Variants del nom
Abū-l-Ṣaqr ʿAbd al-ʿAzīz ibn ʿUṯmān al-Qabīṣī
Alcabitius
Alcabici

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).