MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1215 (22 / November / 2024)

Ibn Abī-l-Riǧāl (Tihert, Tlemcen, c. 965 – Kairouan, c. 1050)

Creació de la fitxa: 2010-10-11
Darrera modificació: 2020-06-01
Categoria social i professional
astrònom/astròleg - musulmà
Comentaris
Abū-l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī-l-Riǧāl al-Šaybānī al-Kātib al-Maġribī al-Qayrawānī fou un astròleg magribí, potser amb ancestres andalusins. Membre d'una prominent família de Tihert, a la regió de Tlemcen (els Barmàcides d'Ifríqiya), s'educà a Bagdad i a Kairouan. Documentat a Bagdad (sembla haver-hi assistit, ben jove encara, a l'observació del solstici d'estiu i l'equinocci de tardor de l'any 988) i a la cort dels zírides de Kairouan (des de 1016), on fou cap de la cancelleria de l'emir Bādīs ibn al-Manṣūr (996-1016) i preceptor del seu fill al-Muʿizz ibn Bādīs, que el succeí (1016-1062). La seva obra més important, escrita a Kairouan a partir de 1037, és el Kitāb al-bāriʿ fī aḥkām al-nuǧūm wa-l-tawāliʿ ('El llibre més complet sobre els judicis de les estrelles i els horòscops'), conservat en molts manuscrits, però probablement acabat o revisat per altres mans. A part d'aquesta, es conserven les obres en vers Urǧūza fī aḥkām al-nuǧūm, que no és un resum de l'anterior, com s'ha dit (Samsó 2009) i Urǧūza fī dalīl al-raʿd. Altres obres perdudes: el Kitāb fī-l rumūz wa-l-uṣūl ('Llibre dels senyals i les arrels') i un zīj (taules) amb el títol Ḥall al-ʿaqd wa bayān al-raṣad. També li han estat atribuïdes altres obres que no eren seves (a vegades per confusió amb altres autors anomenats Haly, com ara ʿAlī ibn Riḍwān). Conegut a l'Occident llatí com Haly Abenragel, Haly, Abenragel o Albohazen i diverses variants, també en vulgar (en català antic: Alí Abenragel).
Bibliografia
Brockelmann (2012), Geschichte der arabischen ..., vol. 1 (1898), p. 224 [256 de l'ed. Brill]; Supl. 1 (1937), p. 401
Suter (1900-1902), Die Mathematiker und Astronomen ..., p. 100, núm. 219
Nykl (1954), "Libro conplido en los juizios de ..."
Hilty (1955), "El Libro conplido en los judizios ...", pp. 62-70
Carmody (1956), Arabic Astronomical and ..., pp. 150-154
Pingree (1971), "Ibn Abī l-Ridjāl, Abū ..."
Vernet (1971), "Tradición e innovación en la ...", pp. 181-184
Sezgin (1967-<2010>), Geschichte des arabischen ..., vol. 7 (1979), pp. 186-188
Rosenfeld - Ihsanoglu (2003), Mathematicians, Astronomers and ..., p. 157, núm. 353
Aly Aben Ragel (2005), El Libro conplido en los iudizios ..., pp. xiii-xv
Ordoñez de Santiago (2006), El pronóstico en astrología ..., pp. 69-85
Samsó (2009), "La Urŷūza de Ibn Abī ...", pp. 8-12
Enllaços
Wikipedia ENG
Variants del nom
Abenragel
Abū-l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī-l-Riǧāl
Alí Abenragel

Temes
Eiximenis, Francesc (1327/1332 – 1409), Dotzè del Crestià >> Cap. 24: Qui incidentalment ensenya com Barchinona és noble ciutat
Eiximenis, Francesc (1327/1332 – 1409), Segon del Crestià >> cap. 94
Eiximenis, Francesc (1327/1332 – 1409), Segon del Crestià >> cap. 95

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).