MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1214 (22 / November / 2024)

Salomó Bofill de Peralada (fl. Mallorca, 1333 – 1361)

Creació de la fitxa: 2010-10-11
Darrera modificació: 2024-02-02
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - jueu - mestre - metge - traductor
Activitat professional
Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Privada i rei
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Mallorca (illa)
Localitats: Palma [Ciutat de Mallorca]
Comentaris
Metge (físic) jueu, de l'aljama de la Ciutat de Mallorca. El 1339 consta (“mestre Salamó d'Apiera”) en un llista de deutors de l'impost del cabeçatge que havia estat reclamat als jueus mallorquins el 1333 (Riera-Rosselló 1988-1989: 93). Exercí de metge a les localitats de la part forana de Mallorca (Muro, Alcúdia, Sóller), gratuïtament als pobres i a canvi de la voluntat als rics, alguns dels quals tot i així n'abusaven i el 1345 aconseguí, després d'apel·lar al nou rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), que li retribuïssin els serveis (Pons 1957-1960: I, 63). A l'abril de 1348 el rei l'incorporà al seu servei (López de Meneses 1959: 332) i li lliurà un salconduit per poder marxar de Mallorca (Pons 1957-1960: I, 63), però no sembla que ho fes. El 1349 aconseguí que es forcés el batlle de Bunyola a pagar-li un deute (Rosselló 1995: 24). El 1350 formava part de l'aljama de Mallorca (Ixent), i ell i el seu fill Jucef Salomó Bofill (fl. 1343 – 1362), també metge i afavorit pel monarca, estaven eximits de l'impost del morabetí per privilegi reial (Miralles 1997: 301 i 357). El 1356 reclamava el que li corresponia com a metge reial. Dos anys més tard participà en l'adquisició dels drets de collita d'una vinya a Inca. El 1360 tornava a tenir pacients (cristians) que no el pagaven (Pons 1957-1960: I, 63-64 i 69). Es casà en primeres núpcies amb Bonafilla, amb la qual tingué l'esmentat fill Jucef Salomó, i en segones amb Bonadona, que fou mare d'Astruc Rafael, Salomó, Justa i Astruga. Morí el 1361 i Bonadona, ara vídua i tutora dels seus fills comuns, li construí una sepultura al cementiri jueu de la ciutat de Mallorca (Llompart 1973: doc. 28). Per raons desconegudes, desheretà el seu fill metge i designà hereus els fills i filles de Bonadona, decisió que Jucef Salomó intentà revertir aparentment sense èxit (totes les notícies anteriors han estat recollides per Contreras 1997: 131 i 134-136; suplements proporcionats per l'autor). Al tractar-se de l'únic ‘mestre Salomó' amb vinculació documentada amb el monarca en la Mallorca d'aquells anys, és molt probable que ell fos el “mestre Salamó” que en la dècada de 1340 traduí, a l'illa, de l'àrab al català, una obra per al rei (proposta a Contreras 1997: 44), que devia ser d'astrologia. Havia iniciat la traducció abans de 1349, a partir de l'exemplar àrab que en posseïa Francesc Roís (fl. 1349), ciutadà de Mallorca. Tot sembla indicar que era la mateixa traducció que, precisament en aquells anys, havia gestionat, a Mallorca, el tresorer del rei Jaume Roig (fl. 1344 – 1348), la qual es ‘perdé' després de la mort de Roig (19/06/1348) i més tard fou retrobada (1352). Potser arran del trasbals de la pesta de 1348 (i de la mort de Roig), Roís li retirà l'accés al llibre i el 3/02/1349 el rei demanà a Roís que l'hi tornés a facilitar i manà a Salomó que acabés la traducció (Rubió 1908-1921: doc. 137-138 i 162-163). En efecte, són els anys en què Salomó Bofill ingressà al servei del rei i aquest li concedí retribucions i favors. Els individus proposats per A. Rubiói Lluch (1909: 397) com a possibles identificacions d'aquest traductor eren clarament altres persones (un metge de Tudela, Navarra, i un cirurgià de Perpinyà, que erròniament considerà metge de la reina), com corregí encertadament el seu fill J. Rubió i Balaguer (Rubió 1909: 496). — Formes antigues del nom: mestre Salamó Bofill, mestre Salamó Bofill de Peralada, mestre Salamó d'Apiera, mestre Salamó. — Agraïments: Antoni Contreras Mas (Mallorca).
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, p. xxxi i doc. 137-138 i 162-163 (traducció)
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", pp. 397 (traducció, identificació de S. errònia), 495 (Jucef S. Bofill) i 496 (altres homònims)
Rubió i Lluch (1914), "La cultura catalana en el regnat ...", p. 237 (traducció entre "Literatura religioso-moral")
Pons i Pastor (1957-1960), Los judíos del reino de Mallorca ..., vol. 1, pp. 62-65 i 68-69 (S. Bofill de Peralada i Jucef S. Bofill), i vol. 2, p. 128 (traducció)
López de Meneses (1959), "La peste negra en las islas ...", p. 332 (S. Bofill de Peralada)
Llompart (1973), "Miscelánea de arquitectura y ...", pp. 113-114, doc. 28 (mestre S., difunt)
Riera i Sans - Rosselló Vaquer (1988-1989), "Deutes fiscals dels jueus de ...", p. 93 (mestre S. Dapiera)
Rosselló Vaquer (nov. 1995), "Bunyola en el segle XIV", p. 24 (S. Bofill)
Contreras Mas (1997), Los médicos judíos en la ..., p. 44 (traducció, S. Bofill), 131 (Jucef S. Bofill, Jucef S. Rapapa), 134-135 (mestre S., S. Bofill de Peralada), 135-136 (S. Cohen Crespí, S. de Mallorca, S. Dapiera)
Miralles i Monserrat (1997), Corpus d'antropònims mallorquins ..., pp. 301 i 357 (S. de Peralada)
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Enllaços
(Cronologia de la històra de Mallorca), Ixent , 17/03/1350 (S. de Perellada)
Variants del nom
Salomó Bofill
Salamó [mestre]
Testador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1178, f. 113v – Manament, Reial – 12 gener 1362
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1421, ff. 156v-157v – Manament, Reial – 26 febrer 1362

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).