MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1211 (22 / November / 2024)

Roca, Antic (Girona, c. 1530 – Barcelona, c. 1580)

Creació de la fitxa: 2010-10-07
Darrera modificació: 2024-03-30
Categoria social i professional
aritmètic - filòleg - filòsof - físic - poeta - professor
Activitat professional
Ensenyament - Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Llicenciat en arts i filosofia, 1555
Mestre en arts i filosofia, 1557
Doctor en medicina, 1566
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Girona
Comentaris
Filòsof i metge (físic). Nascut a Girona, es traslladà a Barcelona, on transcorregué la resta de la seva vida. A la Universitat de Barcelona es llicencià en arts i en filosofia (1555), matèries en les que adquirí el grau de mestre (1557), i exercí com a catedràtic d'arts des de 1559. Estudià grec, matemàtica i medicina, i assolí el doctorat en medicina el 1566. Autor d'obres de lexicografia i filosofia natural en llatí, i d'un cèlebre tractat d'artitmètica comercial en castellà (Barcelona, Claudi Bornat, 1564; reimpr. 1565), tema sobre el qual també va traduir del francès al castellà un manual de comptabilitat. També publicà un Llunari (Barcelona, 1568), en el qual incorporà el de Joan Alemany (fl. s. XVI). Editor d'Ausiàs March (Barcelona, 1560) i poeta en llatí i en català. Mestre de Joan Baptista Tolrà (m. 1620).
Bibliografia
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., p. 69
Soberanas (1977), "Les edicions catalanes del ...", pp. 179-182
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., vol. 3, s. v. Roca, Antic
Clara i Resplandis (1991), "Els Jurats de Girona oferiren a ..."
Vernet - Parés (2004-2009), La ciència en la història dels ..., vol. 2, pp. ***
Massa i Esteve (2008), "L'àlgebra al segle XVI a Espanya ..."
Més bibliografia a Studia Humanitatis (enllaços)
Enllaços
GEC , s. v. Antic Roca
Studia Humanitatis: Antic Roca , per Mariàngela Vilallonga

Ivan Armenteros, Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).