MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1210 (22 / November / 2024)

Alemany, Joan (fl. Vic, s. XVI)

Creació de la fitxa: 2010-10-07
Darrera modificació: 2020-09-14
Categoria social i professional
astrònom/astròleg - doctor - físic
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Batxiller en arts
Doctor en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - València (regne)
Localitats: Barcelona - València - Vic
Comentaris
Metge català («bacheller en arts y doctor en medecina de natió català»). Autor d'un Lunario o repertorio de los tiempos publicat primer en castellà (València, 1553) i després en català (Barcelona, 1557), amb difusió posterior en les dues llengües, més tard incorporat per Antic Roca (c. 1530 – c. 1580) a la seva obra.
Bibliografia
Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ...
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., pp. 10-14 i 66
Salarich i Torrents (s. d.), Siluetes vigatanes
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
Vernet - Parés (2004-2009), La ciència en la història dels ..., vol. 2, pp. 188-189
Bernat López (2010), Científics d'Osona: diccionari ..., s. v.
Enllaços
GEC
Científics d'Osona

Ivan Armenteros; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).