MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1209 (23 / November / 2024)

Rodrigo Pertegàs, Josep (València, 1854 – 1930)

Creació de la fitxa: 2010-10-05
Darrera modificació: 2023-10-09
Categoria social i professional
historiador - metge
Comentaris
Metge i historiador valencià, especialitzat en història de la medicina, en particular a l'època medieval. Fou el principal iniciador de la disciplina al País Valencià, en paral·lel a la tasca de Lluís Comenge i Josep M. Roca al Principat. El seu fons personal es conserva a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (Universitat de València-CSIC) i, en part, a la Biblioteca de Catalunya.
Bibliografia
Gómez Martí (1923), "El investigador histórico y ..."
Sanchis Sivera (1930), "D. José Rodrigo Pertegás ..."
Gil Canut (s. d.), Rodrigo Pertegás, José ...
Fresquet Febrer - López Terrada (2002-2003), Archivo Rodrigo Pertegás
Ferragud - López Terrada (2017), "El culte al document ..."
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero: Arxiu Rodrigo Pertegàs
Biblioteca de Catalunya: Biblioteca manuscrita de Josep Rodrigo Pertegàs

Teresa Huguet, Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).