MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1198 (23 / November / 2024)

Salvà i Mallén, Pere (València, 1811 – 1870)

Creació de la fitxa: 2010-07-02
Darrera modificació: 2020-02-25
Categoria social i professional
bibliòfil - llibreter
Comentaris
Llibreter i bibliògraf actiu a Londres i a València, fill del llibreter i editor Vicent Salvà i Pérez (València, 1796-París, 1849). Els Salvà es quedaren els millors llibres que passaven per les seves mans i reuniren una biblioteca de més de 4.000 volums, que amb els menys importants arribaria als 6.000. Vicent Salvà, fill de llibreter, fou catedràtic de grec a la Universitat d'Alcalà fins que s'hagué d'exiliar durant el govern de Ferran VII, a Londres i després a París, on obrí llibreria i formà la seva important biblioteca, i no retornà a València fins 1847. El seu fill, Pere Salvà i Mallén, continuà el negoci de la llibreria i l'edició, i hom li deu el catàleg darrer de la biblioteca familiar, publicat pòstumament (1872). A la seva mort, la biblioteca fou subhastada a Londres i adquirida en bona part per Ricardo Heredia y Livermoore (1831 – 1896)
Bibliografia
Salvà i Mallén (1872), Catálogo de la biblioteca de ...
Molina Navarro (1913), Índice para facilitar el manejo ...
Almela i Vives (1929), Pomell de bibliòfils valencians, pp. 65-71
Reig Salvá (1972), Vicente Salvá: un valenciano de ...
Sánchez Mariana (1993), Bibliófilos españoles: desde ..., p. 88
Ramírez Aledón (2014), "Las librerías de Vicente Salvá ..."
Baydal (nov. 2014), "La biblioteca perdida del librero ..."
Enllaços
http:/​/​www.enciclopedia.cat/​fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0058317
http:/​/​www.letraherido.com/​210403bibliofiloscelebre ...

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).