MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1194 (22 / November / 2024)

Corachan i Garcia, Manuel (Xiva de Bunyol, 1881 – Barcelona, 1942)

Creació de la fitxa: 2010-07-01
Darrera modificació: 2015-03-21
Categoria social i professional
bibliòfil - cirurgià
Comentaris
Cirurgià. Fill d'un barber-cirurgià valencià, es traslladà a Barcelona (1893), on va estudiar medicina i s'hi llicencià (1905). Es doctorà a Madrid el 1906. Director d'un Servei de cirurgia de l'Hospital de la Santa Creu (1921) i fundador de la Clínica Corachan (1921). Professor de les Universitats Autònoma de Barcelona (1933-1937) i de Caracas (1937-1941). Conseller de sanitat de la Generalitat de Catalunya (1936). Víctima d'amenaces al començar la guerra civil de 1936-1939, dimití i s'exilià a França, des d'on passà a l'Espanya 'nacional' i després marxà a Veneçuela. Retornà a Catalunya el 1941, i exercí com a cap de cirurgia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau fins a la seva mort, arran d'una epidèmia de tifus. Dirigí el Diccionari de medicina, elaborat per encàrrec del VI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1930), que es publicà en fascicles des de 1932 i en llibre el 1936, el qual fixà la terminologia mèdica en català, però també incorporà vocabulari antic. Guanyà un gran prestigi internacional.
Bibliografia
Corachan (1936), Diccionari de medicina, amb la ...
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., vol. 1, p. 152
Marí Balcells (1981), El Dr. Manuel Corachán García ...
Casanova (2006), "Dialectalismes i arcaismes en el ...", pp. 141-145
Enllaços
Galeria de metges catalans
Museu d'Història de la Medicina de Catalunya
Metges catalans a l'exili
GEC
Viquipèdia CAT

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).