MedCat

Ginebreda, Antoni (Barcelona, c. 1340 – 1395)

Categoria social i professional

prior - religiós OP - traductor

Comentaris

Teòleg dominicà. A partir de 1355 va estudiar en diversos estudis dominics (Barcelona, Girona, Lleida, Tolosa, París), en alguns dels quals va exercir també el magisteri (per exemple com a lector als convents de Cervera (1373), Mallorca (1378) i Barcelona (1380)). Entre 1380 i 1384 va ser prior del convent dominic de Mallorca. En 1384, Pere III el va designar familiar seu i li va encomanar la continuació del Compendi historial, que la mort de Jaume (fra) Domènec (? – 1384) havia deixat interromput. Des d'aleshores, la seva relació amb la casa reial va ser constant i estreta. Va ser nomenat predicador de la capella reial (1386), i tant Pere III com Joan I van intercedir per ell en matèries acadèmiques (peticions perquè li fos concedit el títol de mestre en teologia en 1388-1389) i eclesiàstiques (sol·licitud de promoció a l'arquebisbat de Torres, a Sicília, el 1390), tot i que sense èxit en cap cas. En 1390 va ser nomenat prior del convent de santa Caterina de Barcelona, i, després d'haver estat destinat a llegir les Sentències a París, va ser nomenat lector de la Seu barcelonina. Va morir el 1395 abans d'obtenir el grau de mestre en teologia. Per bé que en 1384 va rebre l'encàrrec de completar el Compendi historial, que en 1386 encara no havia enllestit, l'obra més coneguda de Ginebreda és la revisió de la traducció catalana de la Consolatio Philosophiae, de Boeci, que havia preparat el també dominic Pere Saplana (? – 1365) entre 1358 i 1362. En el pròleg a la versió, executada abans de 1392, Ginebreda atribueix l'empresa a la inducció del donzell valencià Bernat Joan (†1394) i justifica la seva intervenció sobre un arromançament ja existent amb la voluntat de suplir uns determinades mancances de la versió de Saplana (algunes de les quals probablement atribuïbles al manuscrit que va manejar Ginebreda). Amb aquesta justificació, hi va afegir un nou pròleg extret de l'influent comentari de Nicholas Trevet, del qual provenen altres materials que completen o substitueixen passatges del comentari de Guillem d'Aragó usat anteriorment per Saplana. La revisió de Ginebreda va tenir una àmplia difusió: va ser impresa el 1489 i va ser objecte d'una traducció castellana i d'una de llatina, totes dues del segle XV, i, el 1412, Samuel Benvenist va traduir a l'hebreu el text boecià de Saplana amb la incorporació d'alguns materials de la revisió de Ginebreda. (Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v. Ginebreda, Antoni)

Bibliografia

Coll (1949), "Tres escritores dominicos ..."
Riera i Sans (1984), "Sobre la difusió hispànica de ..."
Puig i Oliver (2000), "Alguns documents sobre Antoni ..."

Traductor a les obres

Boeci (c. 480 – 524/525). De consolatione Philosophiae

—— [Traducció-Català] Boeci (c. 480 – 524/525). Llibre de consolació. Traductor: Ginebreda, Antoni (c. 1340 – 1395)

Lluís Cifuentes, Josep Pujol