MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1168 (23 / November / 2024)

Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, Serafí de (1480 – 1536)

Creació de la fitxa: 2010-06-21
Darrera modificació: 2018-02-01
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Segon comte d'Oliva i baró de Nules. Fill i successor (1480) de Francesc Gilabert de Centelles d'Oliva (1408 – 1480). Serví Ferran II en la guerra de Granada i en les d'Itàlia, participà en les bandositats de València i fou un dels dirigents de la repressió dels agermanats. Exponent de noble humanista, protegí homes de lletres i finançà l'edició de molts llibres, entre els quals el Cancionero general d'Hernando del Castillo (València, 1511) i l'influent Sumario breve de la práctica de la aritmética (o Maestro del cuento) del saragossà Juan Andrés (València, 1515). Ell mateix fou poeta en castellà. També anomenat Ramon de Riu-sec.
Bibliografia
Felip Sempere (2004), "Els Centelles, senyors de Nules i ...", pp. 81-85
Andrés (1999), Sumario breve de la pratica de la ...
Valsalobre (2003), "Una cort «ferraresa» a ..."
Pérez Bosch (2011), Los poetas valencianos del ...
Perea Rodríguez (2013), "Serafí de Centelles, comte ..."
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Variants del nom
Riu-sec, Ramon de

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).