MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1150 (22 / November / 2024)

Costa, Domènec (fl. València, 1349 – 1372)

Creació de la fitxa: 2010-05-19
Darrera modificació: 2023-07-19
Categoria social i professional
escrivà reial - funcionari reial
Comentaris
Esrivà reial (Rubio - Rodrigo 1997). El 1349 era procurador de l'infant Ferran (Baydal 2011). Batlle de la jueria de València, on actuava com a home de palla del financer valencià Jafudà Alatzar (Riera 1993). El 1370 el rei Pere III li demanà una còpia d'un llibre d'agricultura que posseïa (Rubió 1909-1921). El 1372 ell i Jafudà van ser nomenats dipositaris a Valencia dels drets de la duana de Sicília que el rei Frederic havia concedit al rei Pere (a compte del dot adeutat de la infanta Blanca, difunta comtessa d'Empúries) (Riera 1993).
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, p. 225, doc. CCXXXIII
Riera i Sans (1993), "Jafudà Alatzar, jueu de ...", pp. 70 i 87
Rubio Vela - Rodrigo Lizondo (1997), Antroponímia valenciana del ..., p. 124 (any 1368)
Baydal Sala (2011), Els fonaments del pactisme ..., vol. 2, pp. 26 i 381-391, doc. 102
Posseïdor de llibres als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1226, f. 101v – Lletra, Reial – 8 gener 1370

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).