MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom115 (05 / October / 2024)

Saplana, Pere (Barcelona, ? – 1365)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2015-06-14
Categoria social i professional
religiós OP - traductor
Comentaris
Frare dominicà del convent de Tarragona. Entre 1358 i 1362 va traduir al català el De consolatione Philosophiae, de Boeci, interpolant-hi sense solució de continuïtat materials interpretatius procedents del comentari llatí de Guillem d'Aragó (que Saplana creia de Tomàs d'Aquino), circumstància que el traductor justifica a la dedicatòria per la dificultat filosòfica de l'obra. La versió va ser dedicada al príncep Jaume de Mallorca, empresonat aleshores a Barcelona per Pere III, amb una clara finalitat consolatòria i d'assistència pastoral (d'acord amb la circumstància biogràfica de Boeci mateix), i potser també amb un velat suport polític a la causa del príncep, segons que es desprèn de la seva afirmació que l'havien induït a traduir el text "algunes persones notables de Catalunya qui han gran desplaer de vostre damnatge". Malgrat que no s'ha conservat cap manuscrit amb el text català complet de Saplana, n'existeix, a part un manuscrit fragmentari, una traducció castellana antiga i una altra a l'hebreu que incorpora materials de la revisió d'Antoni Ginebreda (c. 1340 – 1395) (Bacardí - Godayol 2011, s.v. Saplana, Pere).
Bibliografia
Coll (1949), "Tres escritores dominicos ..."
Riera i Sans (1984), "Sobre la difusió hispànica de ..."
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v.
Enllaços
http:/​/​www.enciclopedia.cat/​fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0060896
Variants del nom
Plana, Pere ça
Çaplana, Pere

Lluís Cifuentes, Josep Pujol

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).