MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1149 (22 / November / 2024)

Martínez de Ampiés, Martín (Sos, s. XV-1 – Uncastillo, c. 1513)

Creació de la fitxa: 2010-05-08
Darrera modificació: 2017-07-21
Categoria social i professional
noble - traductor
Comentaris
Cavaller i escriptor aragonès. Diputat del General del regne d'Aragó c. 1480. Participà en la guerra del Rosselló el 1493. Probablement, assistí al jurament de la princesa Joana i a les corts de Montsó de 1510. Poc després, potser viatjà a la cort anglesa en missió diplomàtica (1511-1512) i participà en operacions militars a Navarra.

En col·laboració amb l'impressor alemany establert a Saragossa Pablo Hurus, traduí i publicà un seguit d'obres de diferent procedència: el Llibre de la menescalia de Manuel Díez (c. 1495), el Libro del Anticristo (1496) --que inclou un Libro del judiçio postrimero i una Declaración del sermón de san Vicente potser originals--, i el Viaje de la Tierra Santa de Bernhard von Breidenbach (1498) --amb un Tratado de Roma original. També fou autor d'un Triumpho de María (1495), d'un carmen elegiacum --inclòs en una edició saragossana d'obres de Seduli-- i de la història De Aragoniae regibus et eorum rebus gestis.
Bibliografia
Polo Carrasco (1983), "El Trihumpho de María del ..."
Tena Tena (1994), La labor literaria de Martín ...
Fagan (2002), A critical edition of Martín ...
Pallarés Jiménez (2003), La imprenta de los incunables de ...
Lacarra Ducay (2017), "Aventuras y desventuras del ..."
Enllaços
Gran Enciclopedia Aragonesa , s. v. Martínez de Ampiés (Dampiés, de Ampredes), Martín
La historia con mapas , Biografía de Martínez de Ampiés, Martín (s. XV-XVI)

Miquel Raufast, Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).