MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1148 (22 / November / 2024)

Rusio, Lorenzo (fl. Roma, 1301 – 1307)

Creació de la fitxa: 2010-05-07
Darrera modificació: 2019-08-18
Categoria social i professional
familiar/domèstic - menescal
Comentaris
Lorenzo Rusio (mss. lat. Rusius, mss. it. també Roscio i variants) fou un menescal de Roma («marescalcus de Urbe») al servei del cardenal Napoleone Orsini (1263 – 1342), legat papal al centre d'Itàlia en els anys 1301-1307, i del qual era 'familiar' («familiaris») o domèstic (que no vol dir servent ni parent, com infereix Trolli 1990, sinó membre de la seva casa, com intueix Aurigemma 1998; per tant, no sembla probable que pertangués a la notable família romana dels Rosci [Roscio], emparentada amb els Orsini, com s'ha suposat). Ara per ara, l'única dada certa és l'epizoòtia que ell diu haver viscut a Roma el 1301, i que constitueix el terme a quo de la seva obra i de la seva biografia. Delprato, a Rusio 1867, el fa nascut a Orvieto (seguint M. Lastri, Biblioteca georgica, p. 111) i li assigna arbitràriament l'any 1288 (que és el de l'accés a la púrpura de Napoleone Orsini). Brunori-Cianti 1993 prenen aquestes dades i afegeixen l'any 1347, sense justificar-ho. Finalment, Aurigemma 1998 el fa nascut a Orvieto el 1288 i mort a Roma el 1347, dades que no semblen fonamentades.
Bibliografia
Rusio (1867), La Mascalcia di Lorenzo Rusio ..., vol. 2, p. 50
Trolli (1990), Studi su antichi trattati di ..., pp. 69-70
Brunori Cianti - Cianti (1993), La pratica della veterinaria nei ..., p. 83
Aurigemma (1998), La Mascalcia di Lorenzo Rusio ..., pp. 15-16
Pagano (2018), "Lorenzo Rusio e la cultura ..."

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).